Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes
En el marc del procés d' expansió metropolitana, l´espai al voltant de les grans ciutats ha experimentat processos de transformació derivats de la dinàmica centrífuga des del centre cap a les perifèries de les noves àrees urbanes o inclús més enllà dels "hinterlands" regionals seguint l'esquema establert per la xarxa urbana i les distintes formes d'urbanització difosa. A causa d'aquest fet, els nous territoris urbans han perdut bona part del seu potencial ecològic . Si bé és cert que les necessitats econòmiques poden explicar aquesta intensa dinàmica de canvi, atenent sobre tot les condicions de la dècada dels seixanta i setanta, no cal perdre de vista que les condicions actuals de reestructuració econòmica en el món permeten reubicar l'espai català en el marc d'una situació en la que les expectatives del desenvolupament es basen cada cop més en l' exigència d'espais de qualitat i ben dotats en serveis i equipaments.
-Les intervencions ambientals i la reestructuració urbana. La consideració de les necessitats de la reestructuració urbana des de la perspectiva de la reforma ambiental adquireix una nova rellevància i es transforma en el fil conductor de tota una sèrie d'iniciatives per a millorar la qualitat ambiental. Les diferències en la composició urbana comporten la pràctica d'iniciatives concretes i especialitzades per a cada una de les àrees: espais residencials i industrials, centre de les ciutats, noves barriades urbanes, urbanitzacions, etc.
-L´ecoplanejament com instrument de gestió. Malgrat la degradació ambiental que ha acompanyat l' esmentada dinàmica urbana s' entén que l'urbanisme posseeix un fort potencial de transformació i millora de les condicions de la vida pública i la qualitat ambiental. Des de les exigències de la gestió ambiental s' entén que l'urbanisme conté grans possibilitats si es contempla dins d'una visió àmplia i interdisciplinària de la gestió de l'ecosistema en àrees urbanes i urbanitzables. L'interrelació entre els aspectes naturals i urbans a través de l' urbanisme es basa en el fet que la majoria d'iniciatives amb impactes ambientals s'esdevenen en el marc de processos d'urbanització, i també en que l'administració pública i la municipal concretament, tenen instruments decisius per la gestió actual del medi urbà.
- Sostenibilitat/insostenibilitat urbanes. Plantejar els processos d'urbanització en el marc de la sostenibilitat és difícil. Malgrat la seva complexitat i les condicions d´insostenibilitat ecològiques de la majoria d´àrees urbanes, aquest objectiu ha d'estar present en les actuacions de planejament urbà, oferint un entorn agradable per la vida i reduint l'aportació al procés de contaminació global, com es desprèn de la lectura del Llibre Verd del Medi Ambient Urbà. Es en aquest punt on adquireix valor la figura de les EM, encara que només sigui com a fre a les tendències no sostenibles de la urbanització contemporània.
© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000
