Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

Àmbit d'anàlisi. L'espai objecte d'estudi es concreta dins l'àmbit de la delimitació urbana del municipi, el qual es proposa abordar, primer, de manera conjunta i, posteriorment, de forma segregada segons els barris o àrees urbanes.

L'estudi de conjunt es desglossa en quatre paràmetres definits "a priori" pel planejament: a) l'espai residencial, b) l'espai industrial, c) els equipaments i els serveis i d) els espais verds. En un segon moment, l' informe contempla aquests paràmetres aplicats a cadascun dels barris de la ciutat i efectua estudis en profunditat dels aspectes o problemes d'especial rellevància.

Els temes que fan referència al sistema de relacions de la ciutat s'analitzen en els apartats corresponents a aigua, energia i transports, tot i que en el treball a nivell de barri s´integrarà l´informació procedent d'aquests apartats.

El planejament urbà com a marc legal d'intervenció. En aquest apartat es tractarà, en primer lloc, el tema del planejament urbà ja que aquest és el que fixa les directrius i normatives de les actuacions i iniciatives de construcció i transformació de l'entorn.

L'objectiu de l'apartat consisteix en la descripció de les figures jurídiques i urbanístiques que condicionen les característiques bàsiques del teixit urbà municipal, concretades en:

- les Ordenances Municipals en la seva aplicació espacial

- la normativa urbanística bàsica (Pla General Urbà / Metropolità i els diferents nivells d´ aplicació específica: Plans parcials, Plans especials, etc.)

Així mateix i, degut al caire progressivament més impactant en el medi de les previsions urbanístiques i del planejament a escala territorial, també es consideraran les figures del planejament territorial (Pla d'Ordenació Territorial, Parcs i Reserves Ratural (Parcs naturals, PEIN, altres)) en la seva incidència local.

Els tipus d'espai. Presentem a continuació l'esquema bàsic de treball per a cada un dels tipus d'espai esmentats:

Espai residencial

a) Hipòtesis específiques

Els barris residencials reflecteixen de manera privilegiada la dinàmica de la ciutat, ja que és on, a través de la vida quotidiana, es manifesten les problemàtiques i expectatives de la població. Així mateix, també és en el barri on els veïns es corresponsabilitzen de manera més directa i on actuen enfront de les situacions més conflictives manifestant-se amb més claredat el paper de l´administració davant la resolució/generació dels problemes i de la vida pública en general.

b) Documentació

Les dades per a conèixer les característiques de la trama residencial urbana procedeixen, en primer lloc de l´informació urbanística, la qual proporciona les referències bàsiques sobre les tipologies arquitectòniques, la normativa, les densitats d'edificació, etc. Tanmateix, aquestes dades seran ampliades en base a la següent informació:

- Població. S'inclouen aquí les dades procedents dels padrons municipals que es desagregaran seguint el criteri de les seccions censals.

- evolució demogràfica

- distribució i densitats

- composició demogràfica

- característiques socioeconòmiques i familiars

- nivell cultural

- desplaçaments

Cal tenir present que aquestes dades també són necessàries per a l´elaboració dels apartats de l´EM, tal com són, els que fan referència a la contaminació, a l´energia, als residus i també al de la salut.

- Característiques morfològiques i funcionals. Aquest apartat s´elabora principalment a partir de les fonts que s´esmenten a continuació. També en aquest cas es tracta de documentació que servirà per a d´altres temes:

- Cadastre, particularment en el que respecte a les estructures d´ús, règim de propietat i qualitat de l' immoble.

- Registre d'activitats econòmiques i Registre d´Activitats Molestes, Insalubres i Perilloses (RAMIP), adreçades a l'anàlisi de la distribució de les activitats econòmiques en la seva relació amb el teixit urbà, anàlisi útil tant per al coneixement dels impactes ambientals com del seu potencial de revitalització de cara a la dinàmica urbana.

- Informació qualitativa. Com a la resta de l´ EM el tema de l'espai urbà s'abordarà des de la perspectiva de la percepció qualitativa dels veïns i la recerca d'informació complementària sobre temes i problemes de característiques diverses però rellevants per a la població. Per aquest motiu es preveu:

- enquesta destinada a valorar el grau de satisfacció dels veïns respecte a temes relacionats amb la qualitat ambiental del espai públic i privat. Aquesta enquesta compleix així mateix la funció d´enquesta complementaria dels apartats anteriorment esmentats de l´EM (contaminació acústica, qualitat ambiental, etc.).

- entrevistes a persones de la localitat.

- Treball de camp i cartografia. L'observació directa, la cartografia i la fotografia aèria són, no només eines útils de treball, sinó també fonts importants d'obtenció de dades. Les dades quedaran recollides en fitxes temàtiques sobre la qualitat i característiques urbanístiques i arquitectòniques i la seva realització és paral.lela a la de les enquestes.

c) Cartografia.

L'elaboració de les dades anteriors tindrà la següent representació cartogràfica:

- Sèries de mapes sobre les activitats econòmiques en els barris (petites indústries i tallers, comerços, sanitaris, culturals i d´esbarjo, etc.).

- Sèrie de mapes sobre els problemes morfològics i de manteniment (manca o deteriorament del paviment, manca d'enllumenat, deficient conservació del mobiliari urbà, etc...)

- Sèries de mapes sobre els tipus d'arquitectura i grau de qualitat (materials emprats, conservació, etc...) de les edificacions. Es tracta d´un paràmetre complex d'estudiar i de reflectir en una cartografia, però molt important.

Espai industrial

a) Hipòtesis específiques

- El sistema d'activitats te un notable impacte en l'ecosistema a causa de a la seva incidència en el reforçament de la urbanització i algunes de les seves característiques derivades de la construcció, pavimentació, construcció de xarxes de comunicació i, en general de l'ampli ventall de modernes infraestructures.

Aquesta transformació, que esdevé territorial en la mesura que actua sobre amples zones, pot afectar molt seriosament als diferents vectors ambientals (aigua, aire, sòl) i a la població (salut) tal com queda recollit en les fitxes que treballen cadascun d'aquests aspectes.

- La indústria imprimeix en el territori una dinàmica marcada per la mobilitat de la població i la tendència a la homogeneïtzació i especialització econòmiques, incidint especialment sobre les perspectives de sostenibilitat del municipi i de la comarca. Així mateix es detecta la seva incidència en l'augment de la contaminació i de la entropia tal com queda recollit en els corresponents apartats. Les problemàtiques associades a les dificultats per tirar endavant un projecte de municipi sostenible en l'actual model de creixement industrial es configuren com un condicionant molt seriós de cara a la reforma ambiental.

b) Documentació.

Per estudiar l'espai industrial disposem de:

- El Registre d'Activitats Molestes, Insolubres i Perilloses (RAMIP).

- L'Impost de radicació d'activitats econòmiques.

- L´informació urbanística de que disposa el municipi.

- Dades sobre iniciatives de desenvolupament local.

- Altres.

c) Cartografia.

La base cartogràfica és imprescindible en l'estudi d´aquest apartat, podent-se destacar els següents mapes:

- Mapa de localització de les Activitats Molestes, Insalubres i Perilloses que farà la funció de suport cartogràfic per als temes de contaminació ambiental, aigua, sòl i salut.

- Mapa dels polígons industrials, destacant les diferents activitats que s´hi realitzen.

- Mapa de localització i característiques de les iniciatives de desenvolupament local.

- Mapa de localització de la indústria ubicada en la zona residencial i dels seus efectes immediats.

- Mapa de síntesi sobre el potencial de desenvolupament sostenible en base al sistema local d'activitats.

Equipaments i serveis

a) Hipòtesis específiques

La distribució i l'estudi dels equipaments i serveis de que disposa la ciutat és un aspecte important, ja que és al seu voltant on es generen una part important dels mecanismes de cohesió col.lectiva. Concebuts per la població com a punt de trobada, aporten una via per a l´introducció d'actuacions de sostenibilitat en el medi urbà.

b) Documentació

L'inventari sobre els equipaments i serveis compren les següents funcions: sanitària - assistencial (veure apartat sobre salut), cultural i social, esportiva, pública-administrativa, recreativa, esportiva (vegeu apartat sobre medi natural) i hosteleria.

Degut al seu caràcter vertebrador de la societat civil en aquest mateix apartat també es tractarà l'inventari d'entitats ciutadanes. En general, es tracta d'un apartat amb un fort predomini de l´informació qualitativa destinada a conèixer les característiques del servei o de la entitat: activitats, nombre d'afiliats, perfil de la gent que hi participa, personal que hi treballa, antiguitat, etc. Aquesta informació es complementarà amb la realització d'entrevistes especialment orientades a qualsevol dels altres àmbits de l´ EM (salut, contaminació acústica, etc.)

c) Cartografia

- Mapa de localització de les diferents entitats locals i d' equipaments classificats per categories.

- Mapa de síntesi.

Espais verds

a) Hipòtesis específiques

- Sota el concepte d'espais verds s'engloben les places, els parcs i els jardins. Malgrat que a simple vista la seva morfologia i grau de qualitat els fan molt diferents, hi han dos trets que defineixen la seva presència com una absoluta necessitat en el medi urbà:

- Són, en gran part, una de les poques àrees d'ús col.lectiu destinades a l'esplai, el descans i la trobada.

-Constitueixen un dels pocs llocs des d´on es pot començar a reconstruir alguns dels mecanismes de la natura dintre dels límits de la ciutat.

- En base a l'anterior supòsit s'assajarà l' identificació del major nombre possible d´indrets que, independentment de les seves dimensions i característiques, poden ser transformats en possibles noves zones o punts de vegetació urbana.

b) Documentació

Per l'estudi d'aquestes zones verdes es necessari:

- El treball de camp (Veure apartat corresponent a la funció residencial).

- La fotografia aèria (ídem anterior).

- La informació facilitada pel servei de parcs i jardins de l' Ajuntament, sobre aspectes més tècnics i específics.

- Entrevistes a entitats ciutadanes i privades.

c) Cartografia

- Mapa de la distribució de les zones verdes urbanes (públiques i privades)

- Mapa de la morfologia de places, parcs i jardins urbans (predomini de superfície arborada, pavimentada, de terra, etc.)

- Mapa del grau de conservació de les zones verdes urbanes i del seu potencial ecològic de transformació

Els barris

a) Hipòtesis específiques

L'apartat sobre barris es planteja com a síntesi dels punts descriptius anteriors, de manera tal que l´informació de les variables urbanes es pugui aplicar als diferents sectors del municipi. Aquest objectiu és aplicable igualment a la resta d'informació temàtica tractada en el resta de l´EM (aigua, sòl, salut, etc.).

Com es pot veure, es tracta d'un apartat amb l'objectiu de facilitar d'una banda, la comprensió de les diferències dintre del teixit urbà per tal de millorar les estratègies de intervenció i propiciar, de l´altre l' implicació ciutadana des dels barris en el projecte de la reforma ambiental en base a actuacions i propostes concretes des dels barris.

b) Fitxa resum a nivell de barri

Aquest apartat està destinat, majoritàriament, a l'elaboració d'una fitxa per a cadascun dels barris (o àrees diferenciades del municipi) a on es recullin les característiques urbanes i sòciodemogràfiques més significatives des del punt de vista de la detecció i avaluació dels problemes ambientals.

En les fases finals de l' EM també s´inclouran les propostes d'intervenció concretes per a cada barri.

c) Cartografia

En principi, no es generarà cartogràfia específica per a cada barri sinó hi han circumstàncies concretes que així ho facin preveure.

Es proposa, de tota manera, l´elaboració d'un mapa de síntesis dels barris des del punt de vista de l'avaluació de les problemàtiques ambientals i de la localització de propostes.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000