SISTEMES AQUÀTICS I DEPURACIÓ DE L'AIGUA

L'estudi de la qualitat ambiental, la diagnosi i la gestió dels espais humits ha d'anar dirigit a mantenir un seguit d'objectius bàsics en el funcionament i sosteniment d'un ecosistema. Per assolir aquests objectius plantegem dues línies d' anàlisi dels quals es derivaran els criteris per avaluar els nexes d'unió que existeixen entre el sistema natural i el seu aprofitament i utilització com a recurs energètic, de matèria primera, sistema d'evacuació de residus i el consum. Aquestes dues línies són les següents:

- L'aigua com a element que forma part d'un sistema natural, éssent la base o bitop d'una unitat funcional o ecosistema.

- L'aigua com a recurs natural explotable per a l'activitat industrial, agrària i domèstica, integrades en el sistema sòcioeconòmic del desenvolupament urbà.

Tantmateix, cal mantenir un aprofitament sostenible i equilibrat en la globalitat dels recursos naturals dels sistemes aquàtics superficials i subterranis, de tal manera que es garanteixi la capacitat de renovació mantenint les demandes socials actuals i la seva projecció a futures propostes. Cal analitzar l'aigua com a recurs natural sota la doble perspectiva abans esmentada, garantint la sostenibilitat d'aquest sistema natural en la seva utilització com a recurs social. Hem de partir, doncs, d'unes hipòtesis de treball inicials i que ens marcaran la metodologia a seguir a l'hora de determinar els paràmetres d'anàlisi en l'estat qualitatiu i l'ús d'aquest element. Aquestes s'emmarquen bàsicament en dos punts:

- El control i valoració del consum, utilització i extracció d'aigua del medi natural cap a la seva utilització en el context sòcio-econòmic de la ciutat.- El manteniment d'una qualitat acceptable i que ens permeti el desenvolupament imanteniment d'un ecosistema i la seva conectivitat amb altres sistemes naturals.

ELEMENTS A CONSIDERAR

 Caracteritizació i valoració del sistema natural. Per a la caracterització, valoració diagnosi de l'aigua com a sistema natural realitzarem un seguit d'anàlisis del seu estat alhora que valorarem els instruments necessaris per a la protecció d'aquests espais naturals.

- Inventari de les zones humides existents en el marc territorial de l'auditoria a realitzar, tant de les aigües superficials com de les subterrànies.

- Zonació hidràulica i determinació del règim i usos del sòl. La gestió dels espais fluvials no es pot realitzar al marge de la resta del territori, l'ordenació dels usos  d´ aquest té una incidència directa amb els aspectes qualitatius de l'aigua com a recurs, en general, per a la conservació del sistema natural (N.E. ROTH et al.)

- Avaluació de la planificació hidrològica de la zona. La Llei d´ Aigües (L.A.) preveu la redacció de Plans Hidrològics de la conca, que han d´incloure un seguit d'especificacions i propostes a realitzar (art. 40 LA).- En el cas de que existeixi una xarxa fluvial dins el marc territorial a estudiar, cal analitzar el tipus de substrat del llit del riu i les condicions físiques d'aquest. Cal caracteritzar el tipus de substrat que es presenta en el riu per a poder extreure conclusions en la posterior aplicació d'indicadors biològics per a la determinació de la qualitat del sistema fluvial.- Anàlisi de la geomorfologia de la conca i la dinàmica del sistema fluvial, amb grau i tipus de variabilitat temporal i espacial d'aquest. No podem parlar d'una xarxa hidrogràfica sense analitzar la seva conca i examinar les seves característiques (B. MITCHELL). Una conca és tota aquella extensió geogràfica que drena l'aigua que rep cap a una mateixa vessant, formant el curs d'un riu; aquest ve determinat per un seguit de condicions ambientals externs a ell, ja sigui la climatologia de la zona, la geologia de la conca, el tipus d'ecosistemes forestals adjacents, etc. i, un breu anàlisi d'aquestes condicions, ens pot donar informació sobre el tipus de riu que podem esperar i les seves característiques principals, així com arribar a entendre la seva dinàmica.- Valoració qualitativa de l'aigua dins el sistema natural que forma part de l´ecosistema, determinant, així, l'estat qualitatiu de l'aigua des d´un punt de vista ecosistèmic.- Anàlisi de l'estat qualitatiu del bosc de ribera i la seva fauna associada sota un punt de vista ecosistèmic. La protecció del bosc de ribera és essencial per preservar tant un patrimoni natural com uns filtres per a la contaminació i l'excés de nutrients que s'aboquen al riu i protegir, alhora, uns espais naturals per a la vida salvatge i per al lleure, contribuint així al manteniment d'un paisatge desitjat per la majoria de la població que fan la funció de corredors biològics que connecten diferents espais naturals i ajuden a mantenir la biodiversitat (R.J. NAIMAN et al.).

- Anàlisi hidrogeològic de la zona amb la determinació i caracterització dels aqüífers, examinant els plans d'ordenació d'extraccions i el tipus de classificació dels mateixos segons el seu grau d'explotació. Darrerament els mapes de zones hidrogeològiques basats en la litologia de la zona han rebut un fort impuls, degut principalment a la necessitat de quantificar els recursos en aigües subterrànies disponibles i a la seva capacitat de complementació dins els programes de planificació hidràulica regional.

Demanda i utilització de l´aigua com a recurs natural. Aquest apartat es divideix en tres situacions diferents segons els usos de l'aigua:

- ús domèstic- ús industrial i/o agrari i

- ús municipal

 Ús domèstic.En aquest apartat caldria examinar els següents punts:

- Avaluació de les instal.lacions domèstiques, procedència i tipus de subministrament i estat de la xarxa de distribució.

- Anàlisi del consum domèstic.- Avaluació dels projectes de futur, demandes a mig i llarg termini.- Qualitat de l'aigua subministrada.- Estat de la xarxa de sanejament d'aigües residuals.

- Tipus de tractament i sanejament de les aigües residuals.

 Ús industrial.En aquest apartat i dins les diferents activitats classificades en el marc territorial examinat, caldria analitzar:

- Tipus i origen del subministre.- Consum, relació entre els cabals subministrats i declarats i els cabals abocats. Propostes d'estalvi.- Demanda d'aigua a mig i llarg termini, perspectives de futur en els diferents sectors industrials.- Localització i tipologia dels abocaments. Origen difós, abocament canalitzat a la llera pública o a un col.lector- Caracterització i qualificació dels abocaments

- Tipus de tractament de les aigües residuals

 Ús municipal.En aquest apartat caldria examinar els següents punts:

- Determinació del tipus d'abastament i usos d'aquest.

- Consum d'aigua.