Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

Inventari de problemes.

En els primers moments de la fase de l'avaluació es concreta l'inventari dels problemes existents i, de fet, és sobre aquesta llista que caldrà orientar les entrevistes amb la corporació i els tècnics municipals que ja haurien d´haver estat programades en el pla de treball de l´ EM.

Alguns dels problemes més freqüents en l' àmbit del teixit urbà són els següents:

- Desadequació entre els ritmes d´expansió urbanística i el creixement demogràfic local.

- Modificació dels cursos d'aigua degut a la pavimentació i augment de l' escorrentia.

- Alteració en el cicle vital de la flora i la microfauna urbana, a causa de la substitució progressiva de l'hàbitat natural per un altre d´antropitzat.

- Contaminació del riu per abocaments procedents d´alguna de les fàbriques del municipi.

- Degradació de la qualitat de vida del ciutadà a causa de la contaminació atmosfèrica.

- Congestió dels principals carrers del nucli urbà, causada per l 'aglomeració de vehicles privats.

- Manca d' habitatges i de serveis en algunes zones.

- Hiperespecialització de l'espai urbà

- Segregació i marginació social.

- Degradació de sectors o de barris (casc antic, etc.) amb especial incidència en les zones d' habitatge públic

Criteris d'avaluació.

La societat urbana es construeix sobre el reconeixement que l´urbanització suposa la millora de tota una sèrie de circumstàncies o condicions de la vida pública. Tanmateix, aquesta millora també suposa el respecte per tot un seguit de components ambientals que poden o no quedar recollits en els diferents tipus de normativa. En conseqüència, caldrà renunciar a la idea que no només són problemes els que es deriven dels incompliments legals, sinó també els que poden ser percebuts com a tals per la població encara que no ultrapassin la legalitat. Igualment també, altres evidències empíriques, plasmades en la morfologia urbana i altres tipus de dades poden ser considerats com a indicadors de les problemàtiques sobre les quals caldrà intervenir.

Així els criteris d'avaluació que cal adoptar davant un problema es basaran en:

- Criteris socials, que poden haver quedat recollits en diferents tipus de dades: l'enquesta, el registre de denúncies i queixes , la premsa local,etc. El contingut d'aquestes manifestacions ciutadanes van adreçades a problemes puntuals generats o patits en el propi barri, com el soroll, la circulació, l´inseguretat ciutadana, la brutícia, la manca de solidaritat, la desigualtat social, la segregació, el benestar, la qualitat de vida, etc.

- Criteris legals de qualitat, que vindran establerts per les Ordenances Municipals, i les diferents lleis i plans sectorials en el que es regulen els "standars" de qualitat i disponibilitat de serveis.

- Criteris ambientals o ecològics, d'acord amb les característiques del municipi i els objectius a assolir. Aquests criteris poden ser de tipus estructural o formal. Tenim així el tema de la conservació dels edificis i l'aspecte extern de la via pública (neteja i conservació de mobiliari, etc.). Quan a problemes connectats amb l'estructura de l' ecosistema i que afecten directament a les característiques del medi urbà, s´inclou aquí l´apartat sobre els materials de construcció que suposen pèrdua del potencial energètic o també la pavimentació abusiva que repercuteix, entre d'altres, en la pèrdua d'aigua d' escorrentia i d'espais verds.

Diagnosi sobre el paper de l'administració en la gestió dels problemes.

En la part final de la diagnosi es reprèn el tema del paper desenvolupat per l'administració en el camp del planejament i la gestió urbana. La valoració es farà, bàsicament, atenent els resultats de l'informe de la situació actual i l'avaluació dels problemes detectats. A títol orientatiu, es pot establir que els camps de la diagnosi haurien de ser els següents:

a) Valoració de les figures del planejament urbà i de les ordenances en relació a:

- la situació real del medi urbà i la seva eficàcia com a instruments de millora.

- el seu potencial com a mecanisme de realització de les iniciatives urbanístiques que cal realitzar des de la perspectiva de la reforma ambiental. Un instrument d'aquesta avaluació es troba en la derivació d'una sèrie d'indicadors, com són:

- la previsió del creixement demogràfic a curt i mig termini,

- la distribució de les densitats, actuals i previsibles, dintre del terme municipal.

- la relació actual i previsible d´espai verd (m2 / hab.) a escala de barri, municipal i conjunt comarcal.

- la hipòtesi acceptada pel planejament quan a l'articulació del municipi en el sistema urbà.

b) La consideració dels objectius de qualitat ambiental fixats al planejament. Integrem aquí l´idea d'una revisió de l'urbanisme vigent des de la perspectiva de l' ecoplanejament, en la qual les iniciatives de la construcció i la reforma urbana s'integren dintre d'una visió de la respecte l'ecosistema.

c) L'avaluació de l' intervenció pública en l'anàlisi dels controls de qualitat ambiental realitzats al municipi, la comprovació de la metodologia emprada en la recollida de dades, la fiabilitat d'aquestes i el possible seguiment de l'evolució dels problemes ambientals al llarg del temps.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000