(i. computer to plate [C-t-P] 'del ordenador a la placha'). Sistema informático para el lanzado, el casado y la insolación de la plancha mediante la información proporcionada por el ordenador.
Les trames s'utilitzen molt en el dibuix de còmics i s'ordenen per punts. El número de punt 61 correspon al número de Letraset, que en aquesta mida s'anomena Screentone. El Letraset 684 sembla sorra, d'aquí que se l'anomeni punt de sorra.
Existeixen dos tipus de trames les de punts i les de degradat. Existeixen catàlegs de trames per saber la mida i la densitat exactes dels punts. Per exemple, les trames de Letraset, el 61 és una trama de 55 línies. El número referencia a les línies que hi ha en una polzada i el percentatge de la densitat de punts en una àrea determinada.
Làmines de plàstic que es freguen amb l'extrem d'un llapis per donar pas a la impressió de lletres molt ben formades. Els dissenyadors gràfics i arquitectes de la dècada dels setanta van abraçar l'invent amb entusiasme, però també els publicistes aficionats i les revistes de música i escolars.
Aquest procediment d'impressió es realitza per mitjà d'un tamís de seda tensat en un marc o bastidor, en què s'ha dibuixat prèviament el motiu que es vol reproduir. Les parts que no han de travessar la tinta es recobreixen d'una cola especial. Un cop el tamís està preparat, s'aplica sobre ell, per mitjà d'un rastell o rasqueta, una emulsió de tinta espessa que el travessa i imprimeix el material que s'ha disposat a sota.
Làmines de plàstic transparents primes de 25 cm per 38cm. Cada una de les làmines va acompanyada d'un paper blau pàl·lid al dors. A la làmina de plàstic hi havia tots els caràcters d'una tipografia particular a una mida determinada. Normalment venien de color negre, però de vegades en blanc o fins i tot de color. Aquestes làmines es fregaven i les lletres es transferien sobre una altra superfície.
Mitjà de reproducció en què la tinta es transmet al suport d'impressió mitjançant una pantalla (en els seus orígens, va ser de seda). La serigrafia representa, amb el seu antecessor l'estergit i els clixés de duplicació (tipus ronéo, gestetner i altres), la classe molt restringida dels procediments en què la tinta passa a través del clixé d'impressió. Entra dins de la categoria dels procediments anomenats plans.
