Tècniques / Procediments

El 1922 es va publicar l'estàndard alemany, DIN 476. Per a aquesta norma, la proporció de 1: √2 es va mantenir amb una mida de full d'impressió bàsica d'un metre quadrat.

El 1922 es va elaborar la norma DIN 476, que és la que normalitza els formats de paper. Aquesta norma va ser adoptada posteriorment per la majoria dels organismes nacionals de normalització europeus. El format de referència de la sèrie A és l'A0 (àrea 0) i abasta una superfície d'1 metre quadrat.

La DIN 476

El puntejat és una successió de punts discontinus en una fulla de paper que ajuden a esquinçar-ho a mà en diverses parts.

Punts discontinus en una fulla de paper per ajudar el tall a mà en diverses parts

Línia puntejada per ajudar a tallar a mà un paper. Per exemple: entrades o tiquets.

Talls o forats alineats en un paper per ajudar el tall de la fulla.

Els formats de paper DIN van ser definits en l'any 1922 en la norma 476 de l'DIN -Deutsches Institut für Normung (Institut Alemany de Normalització) i desenvolupats per l'enginyer berlinès Dr. Walter Porstmann; ha estat la base del seu equivalent internacional 216 de la ISO (Organització Internacional per a l'Estandardització).

Durant la història, hi ha hagut molts patrons de mida de paper en diferents llocs i moments. Segons Wander (2012), les sèries de paper A, B i C van ser completament reinventades independentment pel Dr. Walter Porstmann a Alemanya.

Walter Porstmann (1886-1959), enginyer, matemàtic i teòric d'estandardització, va treballar com a assistent ocasional per a Wilhelm Ostwald. Es va comprometre a un sistema que no estava connectat al sistema mètric a través de la longitud, sinó superfície (àrea), és a dir, A0 = 1m².