Alguns reactius com els magnesians i organolítics es comercialitzen en forma de solucions a una determinada concentració en diferents dissolvents com THF, hexà, pentà, èter. Tanmateix, el pas del temps i la contínua manipulació fan que la solució preparada es degradi i la concentració indicada a l'envàs vagi variant. Aquest fet ens obliga a fer la valoració de la solució just abans de la seva utilització per a garantir el resultat de la reacció que es vol dur a terme i conèixer la quantitat exacta que s’utilitza de reactiu.
Aquestes solucions d'organometàl·lics es poden valorar amb un àcid utilitzant un indicador àcid/base adequat.
El mètode més conegut és la doble valoració de Gilman, que consisteix en determinar el contingut total de base mitjançant una hidròlisi amb aigua i posterior valoració de la solució de LiOH generada amb HCl i fenolftaleïna com a indicador.
R-Li + H2O -----> R-H + Li(OH)
Posteriorment es determina el contingut residual de base que té l’organometal·lic per reacció d’una alíquota amb 1,2-dibromoetà, segons la reacció:
R-Li + Br-CH2-CH2-Br ----------- > R-H + Br-CH=CH2 + LiBr
Aquest procediment destrueix l’organometal·lic i no produeix LiOH pel que la diferència de valoracions realitzades dóna el contingut exacte de la concentració de l’organometàl·lic en solució.
