Adequació i millora de les activitats d'ensenyament-aprenentatge per a la promoció i desenvolupament del pensament crític
El pensament crític és una de les competències transversals de la UB la qual es considera rellevant perquè els estudiants esdevinguin persones crítiques, actives i compromeses socialment i afrontin la seva professó des d'aquesta perspectiva.
Com a docents universitàries dels graus de mestre d'educació infantil i primària considerem que el pensament crític és clau per als futurs mestres. Ja que aquests hauran de donar resposta a una societat cada vegada més diversa i plural, amb necessitats socials i culturals diferents, canviant, i amb múltiples altaveus d'informació. Cal que prenguin consciència d'aquesta realitat i assumeixin la rellevància del pensament crític a l'hora de prendre decisions que afectaran als infants i a les seves famílies.
Per orientar l'abordatge del pensament crític dins l'assignatura i com desenvolupar-ho amb els estudiants, de la literatura consultada s'ha extret les següents conclusions:
1. Dels enfocs d'ensenyament per donar suport al desenvolupament del pensament crític (general, infusió, immersió i mixt) es consideren més eficaços el model d'infusió en el qual la formació de les habilitats de pensament crític es produeix de manera explícita i integrada a l'estudi de la matèria de l'assignatura. I també, el model d'immersió des del qual es considera que el pensament crític és dona com a conseqüència de la interacció i l'aprenentatge de la materia (Bellaera, et al. 2021).
2. Per garantir el desenvolupament del pensament crític, cal assegurar que hi hagi una coherència interna (alineament constructivista) entre els resultats d'aprenentatge, les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les eines d'avaluació (Biggs i Tang, 2011).
3. Hi ha un acord en detereminar que el pensament crític inclou habilitats cognitives com l'anàlisi, la interpretació, l'avaluació, la inferència, l'explicació i l'autoregulació (Facione, 2007,2013) i pròpies d'un enfocament d'aprenentatge profund, tal com es representa en la taxonomia SOLO (Biggs i Tang, 2011).
4. Es considera que les estratègies d'aprenentatge actiu i col·laboratiu són les més adequades per a desenvolupar el pensament crític entre els estudiants (Bezanilla, et al. 2019), al posicionar l'estudiant com agent actiu del seu aprenentatge i promoure la seva participació, implicació i compromis (enfoc d'aprenentatge profund) tal com assenyala Biggs i Tang (2011).
Per a tot això, es considera el pensament crític com l'eix vehicular del procés formatiu de l'estudiant i es planteja la seva integració des de les activitats d'enseyament - aprenentatge de manera explícita i conscient.
1. Adequar i millorar les activitats d'ensenyament-aprenentatge i d'avaluació per la millora del desenvolupament del pensament crític dels estudiants en el marc de l'assignatura.
1.1 Dissenyar i implementar les activitats d'ensenyament-aprenentatge i d'avaluació utilitzant estrategies d'aprenentatge actiu i col·laboratiu i coherent amb les habilitats cognitives associades al pensament crític enteses com a resultats d'aprenentatge.
1.2 Elaborar les rúbriques per a l'avaluar les activitats d'avaluació individual i grupal d'acord a les habilitats cognitives asociades al pensament crlitic (interpretar, analitzar, valorar, inferir, explicar, auto-regular-se).
1.3 Avaluar el desenvolupament de la disposició al pensament crític a partir dels indicadors proposats per l'escala "Critical Thinking Disposition Scale (CTDS) ( Bravo et al. 2020)