Submitted by print-g3-20-21 on Sun, 04/04/2021 - 20:56
El meu projecte gira entorn a la regla i totes les creences que l'envolten, moltes de les quals tenen una arrel/base històrica molt antiga de la qual ens hauríem d'oblidar. Actualment consider que s'ha investigat suficient per a poder avançar i deixar enrere totes aquestes parafernàlies i mites.
Submitted by print-g2-20-21 on Tue, 03/23/2021 - 14:10
No pretendo hacer un (típico) recetario, pretende ser un conjunto de pensamientos, investigaciones y sentimientos alrededor de la comida para buscar mis raíces. La idea es ir trabajándolo y presentarlo como TFG el curso que viene (2021-2022) por lo tanto ahora estoy empezando esta investigación.
Submitted by print-g3-20-21 on Mon, 03/22/2021 - 23:57
La cuina i el menjar tenen la capacitat de despertar els nostres records: llocs, emocions, persones, anècdotes… Això és degut al fet que els sentits de l’olfacte i el gust estan estretament relacionats amb la creació de la memòria.
Submitted by print-g3-20-21 on Tue, 03/16/2021 - 10:19
La meva idea no està gaire clara realment.
Alhora de dirigir el treball conceptualment, m'agradaría crear alguna cosa relacionada amb la restauració, allò en lo que em vull dedicar i per altra banda, utilitzar el meu mòn artístic interior.
També m'agradaria utilitzar referències de persones que han fet que aquest mòn interior creixès.
No sé si seria bona idea utilizar obres patrimonials que haurien de ser reintegrades volumètricament i utilitzar aquest espai per introduir alguna cosa interessant en aquest espai i jugar amb ell.
Submitted by print-g3-20-21 on Tue, 03/02/2021 - 22:36
Tema del proyecto: Mis inseguridades y mis miedos, todo aquello que me cree malestar en mi día a día. Mi objetivo principal con este proyecto es sentirme bien al ver finalmente aquello que me duele hecho arte. (Ver a mi abuela morirse cada día (fotografía del grabado), mis pechos, la claustrofobia que me da estar en casa, el miedo que me da estar FUERA de casa, la mascarilla cubriéndome medio rostro, mi tía, ser tía y tener a mi sobrino en Polonia, ver cómo este crece y no estar ahí para verlo, etc. )
Submitted by print-g3-20-21 on Mon, 03/01/2021 - 18:42
Estic cansada de pensar, d'intentar fer-ho tot molt trascendent, important i trasbalsador. Perquè en realitat no ho vull així. Ho vull tot anecdòtic, que no atipi. Com una tarda d'estiu a la muntanya que hi toca el sol i la brisa t'acaricia sencera. Algo així però no tan cursi. Senzill i agradable.
