Receptes
La cuina i el menjar tenen la capacitat de despertar els nostres records: llocs, emocions, persones, anècdotes… Això és degut al fet que els sentits de l’olfacte i el gust estan estretament relacionats amb la creació de la memòria. Per tant, gràcies a ells establim forts vincles amb els records i les emocions provinents del món gastronòmic. Em resulta interessant les unions que podem arribar a establir gràcies a això. Així, un plat et pot transportar automàticament a un moment de la teva infantesa que creies oblidat.
Cada localitat cuina la suma del seu voltant, és l’herència del seu paisatge i és el resultat dels productes dels seus horts, terres, mars, boscos, clima..., i en resum, tot això ha acabat transformat en elaboracions. La cuina ens ha ajudat a forjar la nostra pròpia identitat, igual que és impossible separar-la de les tradicions, la cultura, i sobretot, de les persones amb les quals l’hem i la compartim.
La trobada de receptes antigues familiars escrites a mà m’ha produït un sentiment de nostàlgia cap als costums i tradicions que envolten a la cuina. Em recorden a valors que actualment s’estan perdent en aquest àmbit com el fet de dedicar temps a cuinar. El menjar segueix servint de llaç d’unió socialment, però en els darrers anys s’ha produït un fort canvi en els nostres hàbits alimentaris: hem substituït les cuines per laboratoris. El nostre ritme de vida i de treball ens empeny a decantar-nos per unes opcions molt més ràpides que ficar-nos dins la cuina (mengem més fora de casa, plats precuinats, fastfood, etc.). La majoria de cops mengem productes més que aliments en si.
Pot ser les nostres generacions encara mantindran alguns hàbits d’avis i besavis, però si els joves seguim per aquest camí ens hem plantejat mai quina herència culinària deixarem als nostres néts?, els envasos de les pizzes precuinades i les instruccions del microones?
Així, partint de les receptes antigues, se m’ha ocorregut adaptar el concepte de receptari clàssic al menjar més popular i que es consumeix actualment, siguin plats precuinats o de cadenes de menjar ràpid. El projecte seria això recollit en una publicació, com si fos el llibre de receptes que les generacions més joves deixaríem en herència als nostres néts i besnéts.
Encara no sé molt bé com estructurar-ho però el llibre Dinner with Georgia O'Keeffe: Recipes, Art, Landscape m’agrada com a primer referent perquè reuneix un conjunt de receptes de l’artista Georgia O’Keeffe per parlar d’altres coses; és també un recorregut d’anècdotes, associacions d’imatges, llocs, escrits, etc., i tot això té com a fil conductor la cuina.
