PRINT_G3_21/22

Imatge de capçalera: Tetamundi, Marina Salazar

El terme print (imprès) delimita una tipologia d’objectes amb el denominador comú de ser susceptibles de ser reproduïts, és a dir de ser editables. Aquesta idea ens servirà de límit a l’hora de determinar el que entendrem per projecte d’edició. Si bé l’àmbit de la imatge impresa té el seu origen en la matèria, en les impressions gravades i en la multiplicació de l’original; lluny de restar estàtiques, les imatges múltiples evolucionen en diverses fases tecnològiques, revolucionant els camps del saber. De les repeticions pròpies del gravat i els processos mecànics, a les còpies digitals massificades i efímeres, les reflexions de Walter Benjamin en el seu assaig L’ obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, no han fet sinó constatar el sentit democratitzador de la reproductibilitat: la realitat productiva de la cultura de masses. Actualment, el camp de la imatge digital ha dissolt la distència entre la còpia i l’original, reformulant l’expressió del filòsof per parlar de “l’obra d’art en l’època de l’original multiplicat”. Immersos en la cultura del remix, els processos creatius prenen com a nucli central del treball les copies, els arxius de dades, o les xarxes.

Amb aquestes premisses, el taller experimental Art Tecnologia i Impressió vol participar del concepte “impressió expandida”, terme que ve de lluny i que es relaciona sempre amb el poder de la còpia, en aquelles imatges que es difonen lliurement a través de la seva reproducció, que replantegen preguntes i obren noves categories dins de l’art actual. Experimentarem amb el llenguatge digital aplicat a la impressió i als nous mitjans de producció gràfics, a través del fil conductor de l’autoedició, el collage i la gràfica expandida. Aprofundirem en aquests conceptes, incidint en les possibilitats projectuals que ofereix la combinació entre els processos analògics, els digitals o les formes híbrides que cohabiten en la nostra relació amb la tecnologia digital.