Reminiscència
1.IDEACIÓ
La meva obra artística està vinculada al tema de la memòria i el treballar a partir de l'arxiu familiar. Durant aquests anys, a partir d'aquest desenvolupament a través de l'àlbum familiar, m'ha permès acumular i ordenar moltes fotografies. És aquesta part més residual del meu treball la que vull que aquesta vegada prengui importància, donant protagonisme al procés d'acumulació i apropiació per crear un nou arxiu familiar. La meva intenció, per tant, és apropiar-me d'aquestes fotografies per poder parlar de com s'estructuren i es representen les diferents experiències entorn la unitat familiar segons la societat.
L'àlbum familiar és un sistema d'arxiu domèstic que ens permet reordenar la nostra història, té un caràcter selectiu, ja que podem escollir quins moments no formaran part d'aquest. En aquest sentit, l'àlbum ens permet reviure les nostres experiències amb les nostres pròpies regles. A través de l'àlbum no parlem tan sols de la història personal, sinó també de la col·lectiva, ja que el context és compartit en moltes altres experiències. A través de la construcció i la relectura de l'àlbum de família, per tant, podem conèixer la societat de la qual formem part, pel fet que les estructures de la unitat familiar són un pilar fonamental de la societat moderna i, com a tal, reflecteix moltes coses d'aquesta.
Dintre de l'extensa selecció d'imatges he volgut posar l'atenció a les fotografies on apareguin infants, pel fet que aquests permeten fer més evident el canvi entre generacions. És interessant comparar la manera en què s'ha fotografiat en torn aquests, de com es perpetuen els rols familiars o com es transformen certes maneres d'estructura familiar que semblaven inamovibles. L'àlbum permet imaginar i projectar sobre aquestes fotografies per poder construir una història sobre aquests, sigui de manera personal o col·lectiva, compartim certa afinitat en connectar amb altres generacions.
Paral·lelament, m'interessa parlar del fenomen de la postfotografia, de com la imatge ha esdevingut aquest nou objecte per produir i consumir. Però m'agradaria enfocar-ho des d'un àmbit més íntim, no tant des de les plataformes digitals, sinó de la càmera com a objecte domèstic. Vull parlar d'aquesta acumulació de fotografies que s'organitzen en àlbums familiars per després estar guardades en una prestatgeria, d'aquesta necessitat d'haver-ho de fotografiar tot per por a oblit que, en certa manera, també reflecteixen la manera en què ens constituïm dintre de la societat contemporània, on el nen fotografiat esdevé quasi un objecte.
2. REFERENT
He tingut present a Erik Kessels com a referent, en especial pel seu projecte In almost every picture. M'interessa el seu desenvolupament sobre la postfotografia, el seu treball entorn de l'arxiu mitjançant una nova ordenació que permet una altra lectura. És per això que he trobat amb Kessels un punt de connexió en aquesta idea d'acumulació-reciclatge-apropiació.
3. METEDOLOGIA
El primer pas ha estat la cerca fotogràfica en l’àlbum familiar. En aquesta etapa es va fer un recull del material que pogués ser suggerent, partint d’una idea primerenca de voler treballar la temàtica de la memòria. En aquesta recopilació es va fer evident la insistència d’imatges de la infància que inconscientment havia anat escollint, el que em va anar permetent crear un discurs entorn d’aquestes imatges.
Primerament, volia parlar d’aquesta excessiva acumulació de fotografies que s’organitzen en àlbums familiars, de la necessitat contemporània d’haver d’enregistrar-ho tot. Resultant en un arxiu on aparec jo de petita en braços de gent que ni conec. D’aquesta manera, pretenia treballar amb imatges de la meva infància, amb la intenció d’agrupar-les per fer evident aquesta obsessió i repetició, les mateixes composicions i angles amateurs, quasi com si s’establís una sèrie de normes de com els nens han de ser fotografiats. Quasi parlant de l’infant com un objecte amb el qual fotografiar-te.
Finalment, en aquesta conceptualització d’allò domèstic vaig començar a trobar en les imatges certes repeticions i modes de fer que m’exemplificaven com ens referim en relació altres. Dintre de la revisió de diversos àlbums, des de la meva generació fins a la dels meus avis, he pogut trobar la intencionalitat del meu treball. Passant per la fixació de la infància a una comparació transgeneracional d’aquesta, buscant en les parelles de fotografies repeticions compositives que indiquin aquest vincle perpetuat, en la manera que posem en família davant una càmera, la manera que agafen els nadons en braços o en l’espontaneïtat de les connexions sentimentals.
4. FORMALITZACIÓ
La meva intenció és crear una nova col·lecció a partir d'imatges del meu arxiu familiar. El primer pas serà fer la selecció d'imatges, intentant destacar aquestes repeticions en la manera d'estructurar i representar a la família, les mateixes composicions i angles amateurs. A partir d'aquí, les imatges s'organitzen en dos àlbums segons la generació que representen, però trobant-se recollits en un mateix fanzine. D'aquesta manera es podran visualitzar els dos àlbums alhora per tal de fer més evident la comparació en les repeticions compositives. Les imatges no seran tractades, el seu procés consistirà a ser escanejades i retallades digitalment, prioritzant la seva ordenació espontània. D'aquesta manera, dintre de la imatge trobarem la fotografia principal a comparar i el seu entorn corresponent a l'àlbum original. La introducció a cada àlbum serà escrita a mà, el primer àlbum pel meu pare i el segon per mi, vinculant-se així a la respectiva generació.
5. CONCLUSIONS
Aquest projecte està molt vinculat amb la meva línia de treball habitual i l'he anat desenvolupant paral·lelament amb el TFG, el qual treballo des de l'arxiu familiar també. D'aquesta manera, crec que serà una gran oportunitat per considerar diverses maneres de com plantejar-me i cap a on puc portar el treball. Crear a partir de l'arxiu familiar em té obsessionada des de fa uns anys i crec que qualsevol proposta de recollir i organitzar arxiu em permetrà continuar treballant amb aquest concepte de la postfotografia més endavant.
Aquesta obsessió per l'arxiu és causada pel meu interès de tractar el tema de la memòria i la por a l'oblit, per això crec que és interessant fer la comparativa amb aquestes repeticions en les fotografies familiars, per parlar també de l'obsessió d'immortalitzar-ho tot, de produir i produir per després tenir àlbums plens que mai revisem.
