Records enterrats

Meritxell Peláez Romero

AVANTPROJECTE: RECORDS ENTERRATS

"Records enterrats" parteix de la idea de l'àlbum familiar, el que fa que el públic es pugui sentir ràpidament identificat, ja que tothom en té algun a casa. El meu àlbum és d'aquells que té les imatges ordenades cronològicament i notes de peu escrites amb bolígraf, però té una peculiaritat i és que explica dues històries diferents. 

M'ha semblat interessant agafar l'àlbum familiar i donar-li la volta afegint-li el que mai es veu en aquests àlbums, que són els problemes familiars o personals. Per tant, la meva proposta és que aquest projecte pugui tenir dues lectures diferents, una a través de les imatges i l'altre a través de l'escrit, que és el que ens revela la història que hi ha darrere les fotografies i que a simple vista no es pot veure. Les imatges seleccionades són les meves personals, les quals em recorden a un moment en concret quan les veig. El text anirà escrit amb tinta que només es pot veure amb llum UV, per aconseguir així aquesta doble visió de la història. He decidit treballar amb tinta invisible per jugar una mica amb què el que hi ha escrit són secrets que l'espectador haurà de desvelar utilitzant aquestes llums UV. Secrets amagats que s'han de fer sortir a la llum, literalment. A més, per jugar una mica amb la història que explico, barrejaré la meva història/els meus secrets personals amb els d'altra gent. Així, quan el públic ho llegeixi es pensarà que estic parlant de mi, ja que anirà acompanyat per fotografies on aparec jo, però en realitat en cap moment se sabrà quan el que explico parla de mi o parla d'altres persones. Reflexionant, penso que el fet d'unir la meva història amb la d'altra gent i fer com si en fos una de sola ens parla també de la unió que creen les experiències personals i del fet de sentir-nos identificats quan veiem o llegim coses d'altres persones que nosaltres també hem viscut.

Així doncs, es podria dir que en aquest projecte jugo una mica amb el que és real i el que és falç i amb el que es veu i el que està ocult.

Respecte als referents, Sophie Calle n'és una de les principals, ja que treballa amb aspectes autobiogràfics però també amb gent desconeguda, transgredint la delimitació entre allò públic i allò privat. Un altre dels referents es Joan Fontcuberta, perquè tant els seus treballs teòrics com fotogràfics qüestionen la veritat que se li suposa a les imatges fotogràfiques. La seva producció artística, multifacètica, gira entorn de la versemblança de la imatge i la seva capacitat per representar i suplantar el món real. 

Per acabar, pel que fa a la presentació i materials, m'agradaria que el format final de l'àlbum sigui tipus llibret, ja que a causa de la utilització dels bolígrafs UV, no puc utilitzar paper de foto. El disseny del llibret estarà fet digitalment, per tant, les fotografies estaran escanejades. Després, ho imprimiré i el que si serà escrit a mà és la història, pel fet que com he comentat, estarà escrit amb bolígrafs UV. Així doncs, estarà barrejada una tècnica més moderna com és l'àlbum creat digitalment amb una tècnica més casolana com és escriure a mà amb la teva pròpia lletra.

 

A l'hora de dur a terme el projecte, m'ha sorgit el dubte de quina podia ser la millor manera per recollir aquestes anècdotes de gent per a poder després crear la història conjunta. 
Em va semblar bona idea crear una enquesta de Google on la gent pogués escriure-hi anònimament el que volgués, i així jo poder obtenir històries compromeses o personals però respectant la privacitat de cadascú. 
Així doncs, adjunto a continuació l'enllaç de l'enquesta: https://forms.gle/Pwrq3gGecMjtzEE79

 

Imatges: 
Grup/Projecte: 
PRINT_G3_21/22