Presentacions
- L’estructura del recurs
- La simplicitat del text
- La claredat del llenguatge
- L’harmonia del disseny
- La imatge de la institució
Les presentacions serveixen de suport per a les exposicions orals i complementen el discurs dels ponents, el reforcen i el fan més comprensible; en cap cas, no el substitueixen. Fixen els punts importants de la informació i il·lustren gràficament les idees essencials.
En aquest sentit, les diapositives han de seguir, de manera esquemàtica, el fil argumental de la sessió. S’obvien, per tant, transcripcions literals del discurs i textos llargs, i es dona preferència a la concisió i resum de les qüestions clau. Convé no oblidar que són documents auxiliars, de síntesi i d’acompanyament, que simplement posen èmfasi en els aspectes importants.
Per elaborar una presentació eficaç, cal tenir en compte algunes recomanacions que tenen a veure amb les qüestions següents:
En aquest sentit, les diapositives han de seguir, de manera esquemàtica, el fil argumental de la sessió. S’obvien, per tant, transcripcions literals del discurs i textos llargs, i es dona preferència a la concisió i resum de les qüestions clau. Convé no oblidar que són documents auxiliars, de síntesi i d’acompanyament, que simplement posen èmfasi en els aspectes importants.
Per elaborar una presentació eficaç, cal tenir en compte algunes recomanacions que tenen a veure amb les qüestions següents:
L’estructura del conjunt de diapositives ha de ser paral·lela a l’estructura argumentativa de la presentació oral. En general, hi ha una part introductòria, un part de desenvolupament d’idees i una part final a tall de conclusió.
- Introducció: com a mínim, hi ha d’haver una pàgina amb el títol de la presentació, la identificació del ponent i l’adscripció institucional, a més del marc en què té lloc la comunicació; i una altra pàgina amb l’índex de continguts o esquelet, que reprodueix els punts bàsics del discurs perquè l’audiència se situï i pugui seguir-lo amb facilitat.
- Desenvolupament: ha d’incloure les idees clau de cadascun dels punts que s’exposen; convé que, a mesura que avança la presentació, el punt de l’índex que es desenvolupa en cada moment sigui sempre visible.
- Conclusió: s’ha de presentar una secció de resum per recollir les conclusions destacades i, a continuació, una pàgina de tancament, que sovint té un caràcter marcadament institucional i visualment va molt en línia amb la presentació.
- Cada diapositiva ha de contenir poca informació. És essencial que es pugui llegir bé, sense que hi hagi un excés de lletra o massa densitat informativa.
Si hi ha massa text, es pot distribuir en dues diapositives diferents i es pot valorar d’afegir-hi imatges rellevants que il·lustrin el discurs. - Per presentar dades numèriques, és recomanable fer servir gràfics que mostrin la informació de manera visual i clara.
- Convé repassar la qualitat lingüística del text i que la redacció sigui adequada al context; un error ortogràfic o gramatical es magnifica quan es projecta i provoca una mala impressió en l’audiència.
- Pel que fa a les qüestions tipogràfiques i formals:
- Les minúscules afavoreixen la lectura i convé reservar les majúscules per als usos que els són propis. Es descarta, per tant, l’ús de les majúscules per destacar; en aquest sentit, hi ha altres recursos visuals més eficaços, com ara les negretes.
- Les negretes, que serveixen per destacar i localitzar ràpidament un concepte o una paraula clau, deixen de tenir sentit si se n’abusa. No és adequat, per exemple, fer servir aquest recurs per remarcar frases senceres.
- Els subratllats es reserven exclusivament per indicar la presència d’un enllaç. Només s’enllacen paraules rellevants i queden fora de l’enllaç els signes de puntuació finals o els elements connectius inicials.
- Es recorre a la cursiva si, excepcionalment, hi ha algun estrangerisme no adaptat, que no tingui equivalent en la llengua del discurs.
- En tot cas, s’ha d’evitar la duplicació de recursos tipogràfics.
- Les minúscules afavoreixen la lectura i convé reservar les majúscules per als usos que els són propis. Es descarta, per tant, l’ús de les majúscules per destacar; en aquest sentit, hi ha altres recursos visuals més eficaços, com ara les negretes.
Per aconseguir un text de qualitat, és recomanable tenir en compte els consells de redacció següents:
- Seguir l’ordre natural dels elements de la frase: subjecte + verb + complements.
- Escriure frases i paràgrafs ben cohesionats, només amb la informació necessària i rellevant.
- Prescindir dels incisos gratuïts i marcar els imprescindibles amb el guió llarg.
- Donar preferència a l’estructura de llista per a les enumeracions.
- Recordar que la negreta té significat; és un recurs semàntic.
- Obviar les repeticions: no duplicar idees ni ser reiteratius.
- Optar preferentment per frases afirmatives, que incideixen en els aspectes agradables.
- Limitar les construccions passives, que generen estructures més feixugues.
- Usar els gerundis correctament: prescindir dels de posterioritat i els especificatius.
- Minimitzar les nominalitzacions i els possessius innecessaris.
- Ometre verbs buits: procedir, efectuar, permetre, etc.
- Estructurar les idees amb connectors diferents i adequats.
- Fer un bon ús dels signes de puntuació i, en tot cas, no posar coma entre subjecte i predicat.
- Evitar els arcaismes i les expressions enrevessades, que entorpeixen la comprensió.
- Prioritzar les solucions més naturals i habituals, que són les que tothom entén.
- Esquivar els mots crossa o comodins: cosa, tema, qüestió, aspecte, problema, etc.
- Emprar els mots amb precisió per evitar ambigüitats.
- Recórrer a la terminologia adequada, que garanteix la univocitat.
- Eludir les interferències de l’anglès, que empobreixen l’expressió i limiten la fluïdesa del missatge.
- Conèixer les estratègies per fer un ús no sexista de la llengua.
- Reduir l’ús d’abreviacions als casos clars de manca d’espai.
- Triar un bon disseny del document, ajustat al tipus de text, i un format accessible i usable.
- La simplicitat visual és una aposta segura perquè el discurs s’entengui de manera clara i concisa. Convé partir de les plantilles institucionals, que garanteixen un bon ús de la marca i una combinació de colors correcta, i adaptar-les a cada situació concreta.
- Convé posar atenció a la combinació cromàtica i mantenir-la en totes les diapositives, perquè sigui coherent i atractiva. Els colors brillants i cridaners distreuen l’atenció i cansen la vista.
- L’ús equilibrat d’imatges és un recurs visual útil, sempre que siguin pertinents i significatives. Cal tenir presents els drets d’autoria i aprofitar els recursos lliures de la xarxa. També s’ha de garantir que les imatges siguin prou nítides i tinguin qualitat. Altrament, s’ha de buscar una alternativa.
- Les transicions han de ser tan naturals com sigui possible, per no desorientar l’audiència. L’escombrat d’esquerra a dreta és un dels tipus de transició més nets i efectius.
- Les animacions d’elements o diapositives s’han d’usar només quan sigui necessari, ja que l’excés d’aquest tipus de recurs pot ser contraproduent.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 20-11-2024
Citació recomanada:
«Presentacions» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=3596> [consulta: 23 novembre 2024].
