La simplicitat visual és una aposta segura perquè el discurs s’entengui de manera clara i concisa. Convé partir de les plantilles institucionals, que garanteixen un bon ús de la marca i una combinació de colors correcta, i adaptar-les a cada situació concreta.
Convé posar atenció a la combinació cromàtica i mantenir-la en totes les diapositives, perquè sigui coherent i atractiva. Els colors brillants i cridaners distreuen l’atenció i cansen la vista.
L’ús equilibrat d’imatges és un recurs visual útil, sempre que siguin pertinents i significatives. Cal tenir presents els drets d’autoria i aprofitar els recursos lliures de la xarxa. També s’ha de garantir que les imatges siguin prou nítides i tinguin qualitat. Altrament, s’ha de buscar una alternativa.
Les transicions han de ser tan naturals com sigui possible, per no desorientar l’audiència. L’escombrat d’esquerra a dreta és un dels tipus de transició més nets i efectius.
Les animacions d’elements o diapositives s’han d’usar només quan sigui necessari, ja que l’excés d’aquest tipus de recurs pot ser contraproduent.
«Presentacions: l’harmonia del disseny» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3709> [consulta: 23 novembre 2024].