Quant al nom dels països, dels estats i de la toponímia major en general (capitals, ciutats importants, alguns accidents geogràfics, etc.), se segueix el
criteri de tradició. Generalment, són topònims que ja tenen una forma tradicional en català, però si no la tenen, es respecta la forma original segons la designació oficial, és a dir, no es tradueix.
| Saragossa (Zaragoza), Cadis (Cádiz), Londres (London), Milà (Milano)
[amb forma tradicional catalana] |
| Santo Domingo, l’Adriàtic, els Alps, els Apenins, el Tàmesi
[sense forma tradicional catalana |
Els
topònims aranesos en un text en català es poden escriure en aranès o bé en la forma traduïda al català, si és que en tenen (en textos no catalans es manté sempre la forma aranesa del topònim). Sigui quin sigui el criteri escollit, convé mantenir-lo a dins del mateix text per coherència.
Bausen | Bausén |
Mijaran | Mig Aran |
Naut Aran | Alt Aran |
Val d’Aran | Vall d’Aran |
Vielha | Viella |
Ara bé, en textos oficials, marcadament jurídics, es fan servir només les formes araneses, que són les úniques formes oficials.
Quant als topònims de països que tenen
alfabets diferents del llatí se segueix el criteri del
Gran Larousse Català, simple transcripció o adaptació a la grafia i fonètica catalana, o de la
Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) i l’
Atles de l’Enciclopèdia Catalana, transliteració.
| Xangai, l’Azerbaitjan, Kíev |
Pel que fa a
accidents geogràfics, quan van acompanyats del genèric, aquest es tradueix si no forma part del topònim pròpiament dit (en aquests casos el genèric s’escriu amb minúscula). En general cal seguir el criteri de les fonts esmentades anteriorment.
| la badia Hudson, el (riu) Iang-Tsé, la mar Roja, el desert Al-Nafud |
| Long Island |