Datació

Cal conservar aïllada la datació en l’apartat que correspon i evitar agrupar-la en una sola frase amb la fórmula de certificació.

Exemple adequatI, perquè consti, signo aquest certificat.

Barcelona, 25 de maig de 2019

Exemple no admissibleI, perquè consti, signo aquest certificat a Barcelona, el dia 25 de maig de 2019.


La datació, que no duu punt final, és una fórmula integrada per dos elements: la localitat i la data, que se separen per mitjà d’una coma.  
 
La localitat ha de dur l’article que correspongui i la data s’ha de desenvolupar. El dia s’escriu en xifres, el mes en minúscules i l’any sencer en xifres i sense separadors de milers, i s’enllacen generalment amb la preposició de. Ni la localitat ni la data mai no van precedides de la preposició a.

Exemple adequatBarcelona, 19 de maig de 2019

Exemple no admissibleA Barcelona, 19 de maig de 2.019


Exemple adequatL’Hospitalet de Llobregat, 25 de febrer de 2019
 
Exemple no admissibleHospitalet de Llobregat, a 25 de febrer de 2019


La forma abreujada de la data, amb el mes indicat en xifres, no és adequada a les característiques pròpies dels documents administratius.  
 
Exemple adequatSanta Coloma de Gramenet, 25 de juny de 2019
 
Exemple no admissibleSanta Coloma de Gramenet, 25-6-2019


La datació sempre ha d’aparèixer separada del paràgraf precedent i del següent per mitjà d’una línia en blanc i s’ha de situar per damunt de la signatura —excepte en la carta, en què la fórmula de comiat obliga a invertir l’ordre dels elements.
Darrera actualització: 8-2-2024
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Datació» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3202> [consulta: 3 desembre 2024].
Pujar al principi de la pàgina