És preferible restringir al màxim l’ús de signes de puntuació en les denominacions de les assignatures. En el cas que no se’n pugui evitar l’ús, cal tenir present les qüestions següents:
- Punt. En principi cal evitar l’ús del punt en les denominacions de les assignatures. Només s’ha d’usar el punt en les denominacions que contenen diferents conceptes en què no hi ha una relació d’inclusió o de concreció de l’un respecte a l’altre.
| Medicina Legal i Toxicologia. Deontologia i Legislació Mèdica |
| Hematologia Biològica. Diagnòstic de Laboratori |
- Coma. La coma només pot aparèixer en les denominacions d’assignatures en el cas que hi hagi una enumeració de més de dos elements. No és recomanable usar la coma per marcar incisos, aclariments o especificacions. Per a aquestes funcions cal usar els dos punts o els parèntesis.
| Justícia, Política i Mercat |
| Ciència, Tecnologia, Tècnica i Estètica |
| Literatura Espanyola Moderna (Segles XVIII-XIX) |
| Literatura Espanyola Moderna, Segles XVIII-XIX |
- Dos punts. Els dos punts en les denominacions de les assignatures s’usen per explicitar l’objecte d’estudi inclòs en un tema més general expressat en la primera part de la denominació.
| Sòcrates: Ètica i Política |
| Història del Dret Català: Institucions Públiques |
Cal evitar repetir l’ús dels dos punts en una mateixa denominació. Es pot combinar l’ús dels dos punts amb els parèntesis.
| Literatura Catalana Contemporània (Segle XIX): Gèneres i Estètiques |
| Literatura Catalana Contemporània: Segle XIX: Gèneres i Estètiques |
- Punt i coma. No s’ha d’usar el punt i coma en les denominacions d’assignatures.
- Punts suspensius. No s’han d’usar els punts suspensius en les denominacions d’assignatures.
- Parèntesis. Els parèntesis s’usen principalment per fer acotacions espacials o temporals del tema inclòs en la denominació de l’assignatura.
| Gènere i Memòria a les Societats de l’Antiga Mediterrània (Grècia i Roma) |
| Orígens de l’Art Modern (Segles XVI-XVII) |
Cal evitar l’ús dels parèntesis per expressar concrecions temàtiques, que es poden expressar amb els dos punts. Excepcionalment es poden usar si en la denominació ja s’han fet servir els dos punts.
| Matemàtiques I: Anàlisi i Càlcul |
| Matemàtiques I (Anàlisi i Càlcul) |
| Heidegger: Existència, Cura i Temporalitat (Ésser i Temps) |
| Heidegger: Existència, Cura i Temporalitat: Ésser i Temps |
- Guió llarg. No s’ha d’usar el guió llarg en les denominacions de les assignatures per separar conceptes, per explicitar concrecions temàtiques ni per fer incisos. Per a aquests casos cal usar altres signes de puntuació com ara els dos punts.
| Paleografia i Diplomàtica: Epigrafia i Numismàtica |
| Paleografia i Diplomàtica —Epigrafia i Numismàtica |
- Guionet. No s’ha d’usar el guionet en les denominacions de les assignatures per separar conceptes, per explicitar concrecions temàtiques ni per fer incisos. A banda dels casos de compostos que han de portar guionet segons la normativa, és preferible restringir els usos del guionet als casos en què es marca un període temporal.
| Art Català del Segle XX (1939-1990) |
Cal evitar l’ús del guionet preposicional per indicar relació entre dos termes si es pot expressar amb una conjunció o una preposició.
| Les Relacions entre Ciència i Tecnologia |
| Les Relacions Ciència-Tecnologia |
- Barra inclinada. L’ús de la barra inclinada queda restringit als casos en què forma part d’una unitat terminològica.
| Metodologia i Estratègies per a l’Ensenyament/Aprenentatge de la Música |
Cal evitar l’ús de la barra per indicar una relació entre dos termes si es pot expressar amb una conjunció o una preposició.
| Literatura Catalana Contemporània: Gèneres i Escoles |
| Literatura Catalana Contemporània: Gèneres/Escoles |
| Compostos Orgànics i Rehabilitació de Sòls |
| Compostos Orgànics / Rehabilitació de Sòls |