Com a universitat històrica, la Universitat de Barcelona atresora un patrimoni cultural ric, complex i viu. Les col·leccions patrimonials són un vestigi del bagatge docent i científic de la institució, però també són un reflex de les aportacions i de les maneres de ser i treballar de la comunitat UB, en el passat i en el present.

D’acord amb l’article 171.5 de l’Estatut, la Universitat té el deure de mantenir, protegir, defensar i promoure aquest patrimoni. El Reglament de patrimoni cultural s’aprova, precisament, amb l’objectiu d’ordenar-lo i diferenciar-lo. Això és, establir un marc legal d’actuació que doni coherència a les pràctiques curatorials de les col·leccions patrimonials de la Universitat pel que fa a reconeixement, identificació, classificació, creació, gestió, modificació i supressió.

L’article 4.2 d’aquest reglament defineix les col·leccions patrimonials com «una agrupació d’objectes, edificacions i tradicions que […] s’agrupen i ordenen en funció de criteris subjectius i de manera intencionada, formant conjunts coherents i significatius, i que abracen tots els àmbits del coneixement i poden ser independents de la seva provinença».

Les denominacions de les col·leccions patrimonials es regeixen per uns principis bàsics, que comparteixen amb la resta de nomenclatura universitària, i uns criteris específics, que donen compte de l’estructura denominativa i recullen una sèrie de remarques relacionades amb les majúscules, les abreviacions o el tractament dels antropònims, entre d’altres. A més a més, convé tenir presents certs casos particulars d’algunes denominacions singulars.