Les adreces web s’expressen en forma d’URL (localitzador uniforme de recursos). L’estructura dels URL es compon del nom abreujat del protocol (per exemple, HTTPS o de transferència d’hipertext i FTP o de transferència de fitxers), seguit de dos punts i dues barres inclinades, i el nom del domini acompanyat, si escau, del camí fins al recurs (els elements que segueixen el nom del domini se separen per mitjà de barres inclinades).



Els dominis són la part central de les adreces i es componen de la seqüència d’etiquetes següent: a) les tres w, que s’ometen quan s’explicita un enllaç en un text; b) el domini de primer nivell, que identifica territoris (per exemple, .cat fa referència a l’àmbit de la llengua i la cultura catalanes i .fr s’identifica amb França) o sectors d’activitat (en general, .com fa referència a empreses; .org, a organitzacions sense ànim de lucre; .net, als proveïdors de serveis d’Internet; .edu, a institucions educatives; etc.), i c) el domini de segon nivell, és a dir, el nom que hi ha a l’esquerra del domini de primer nivell i que identifica l’autor del recurs:



Així doncs, l’adreça web https://www.ub.edu té els elements següents:

• https és el protocol de transferència d’hipertext.
  
  
• www indica el subdomini.
  
  
• ub és el domini de segon nivell.
  
  
• .edu és el domini de primer nivell que correspon a organitzacions amb finalitats educatives.

Les adreces d’Internet s’escriuen en rodona i en minúscules. Per referir-se als dominis de primer nivell, es manté el punt inicial i s’opta per les minúscules, com passa amb les extensions de fitxer.