Símbol	ECOSTRIMED	Estat Ecològic
	1	Molt bo
	2	Bo
	3	Moderat
	4	Dolent
	5	Pèssim
/	-	Sec / sense dades

Un cop s’integra la informació de la qualitat biològica de l’aigua i del bosc de ribera es passa a parlar de l’estat ecològic, una visió més global de quin estat de salut té tot l’ecosistema fluvial en un tram determinat.
Si hom es fixa en els punts estudiats als rius de la Xarxa de Parcs Naturals s’hi veu que només trobem un lloc amb un estat pèssim, la part baixa del Foix (F52), ja que tant la qualitat de l’aigua com el bosc de ribera es troben molt alterats. Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, l’estat ecològic és entre bo i molt bo a tots els punts menys a la Riera de Castelló on l’estat ecològic és moderat a causa de la baixa qualitat de l’aigua que ha resultat tenir aquesta localitat, tot i que, com ja s’ha comentat en anterioritat, es creu que és més un problema de dèficit hídric que no pas d’un empitjorament real de la qualitat de l’aigua. Al Parc Natural del Montseny, a les Guilleries-Savassona i al Montnegre - El Corredor, tots els punts han obtingut un estat ecològic molt bo.
Tot i els bons resultats de la qualitat ecològica dels rius no inclosos dintre de la Xarxa de Parcs Naturals observats el 2015, un cop s’hi integra la informació de la qualitat del bosc de ribera, l’estat ecològic resultant queda majoritàriament per sota del bon estat (color verd), nivell mínim a assolir segons la normativa europea sobre l’estat dels ecosistemes aquàtics, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA). Així, si es pretén que els rius i rieres de la Província de Barcelona, i no només els que estan inclosos a la Xarxa de Parcs Naturals, arribin a complir amb aquesta Directiva, caldrà invertir esforços en mantenir la qualitat de l’aigua i, sobretot, en la millora dels entorns dels rius i els seus boscos de ribera.