La sèrie de gràfics que es presenten en aquesta secció serveix per visualitzar com de diversos són els llocs que s’estudien en aquest programa i com d’important és realitzar estudis en diverses èpoques de l’any per poder recopilar la màxima diversitat d’organismes.

Al gràfic següent, on s’analitzen totes les mostres del 2015, es veu com la corba d’acumulació de taxa total va augmentant des dels 52 inicials (punt amb una màxima riquesa) fins als 189 tàxons. Gairebé tots els punts de mostreig aporten algun nou gènere al total de riquesa, fins i tot els llocs més afectats per la contaminació com pot ser el punt F52 situat a la part mitja del riu Foix.

També són destacables els increments de riquesa quan es canvia d’època de mostreig o quan es canvia de Parc Natural.

Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) de cada punt de mostreig, corbes d’acumulació de taxa (per parc Natural i en total) i nombre de taxa nous. Els punts de mostreig estan ordenats per Parc Natural, per estació de l’any (verd: primavera; groc: estiu) i de més a menys riquesa de taxa. Els asteriscs (*) marquen els punts que es van trobar secs.

A les figures següents s’hi pot veure el mateix tipus de gràfic però, per separat per a cada època de mostreig, a la primavera i a l’estiu.

PRIMAVERA. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) de cada punt de mostreig, les corbes d’acumulació de taxa (per Parc Natural i en total) i nombre de taxa nous. Els punts de mostreig estan ordenats per Parc Natural, i de més a menys riquesa de taxa. Els asteriscs (*) marquen els punts que es van trobar secs.

ESTIU. Gràfic amb el número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) de cada punt de mostreig, les corbes d’acumulació de taxa (per Parc Natural i en total) i nombre de taxa nous. Els punts de mostreig estan ordenats per Parc Natural, i de més a menys riquesa de taxa. Els asteriscs (*) marquen els punts que es van trobar secs.

Com ja s’ha anat comentant en anteriors seccions d’aquest informe, a Sant Llorenç, El Montnegre-Corredor i Collserola, els rius tenen un règim hídric de caràcter més mediterrani i temporal que al Montseny o les Guilleries i és a l’estiu quan poden tenir més limitacions per sustentar una alta riquesa de macroinvertebrats ja que els rius passen a ser bàsicament basses amb un filet d’aigua que hi circula. L’any 2015 que de nou ha estat molt sec, aquestes limitacions han estat més acusades i en molts rius, tota la fauna aquàtica ha desaparegut ja que s’han assecat completament.

Al Montseny, per particularitats climàtiques i geogràfiques, aquest caràcter hídric estacional Mediterrani no es tan fort i les corbes d’acumulació de diversitat de fauna aquàtica són molt similars entre ambdós èpoques.

Aquest tipus de corbes també informen de fins a quin punt es captura tota la biodiversitat. Veiem que les corbes d’acumulació de taxa van tendint a una asímptota ja que el nombre de gèneres o espècies de macroinvertebrats és limitat en cada conca segons els factors que hi influeixen. En aquest estudi, és sobretot a l’estiu on la corba d’acumulació de tàxons acaba per estabilitzar-se ja que les estacions que queden al final del gràfic van trobar-se majoritàriament seques, mentre que si s’observa el cas de la primavera o les dades anuals, aquesta corba continua sense estabilitzar-se completament.