Asbert des Nerós, fill de Guilabert des Nerós, cavaller, difunt, confirma Jaume Mitjà, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, en quatre feixes de terra, una anomenada Llinars de sa Riera, una altra la Feixeta des Perer, una altra Feixa de Palauet, una altra Feixeta de Sulcia, per les quals ha de pagar tres diners i òbol un any i tres diners un altre any, i no cinc diners de moneda de Barcelona de tern per Tots Sants com deia el capbreu fet el 22 de setembre de 1332 i tancat per Bernat de Puig, prevere, regent lesglésia i escrivania de Sant Martí de Sentfores per Pere dOms, rector i notari públic daquesta. També el confirma en onze peces de terra, per les quals rep quart i braçatge de les collites de pa i de vi.
Guilabert de Castellcir, cavaller, la seva muller Sibilla i la seva filla Constança reconeixen haver rebut de Guillem de Castell, cavaller, dos mil sous de moneda de Barcelona de tern, dels tres mil sous que Guillem va prometre en el seu testament a Constança per tal que es casés.
Fra Rigot de Nicosa, comanador de la casa de lHospital de Sant Joan de Jerusalem, procurador de fra Gauteri de Bastida, cavaller, prior de Tolosa, procurador al seu torn de fra Juan Fernández de Heredia, mestre i custodi dels pobres de Crist de lHospital de Sant Joan de Jerusalem, per tal de recollir seixanta mil florins per enviar cinc-cents cavallers de lorde de lHospital a Terra Santa, renuncia a favor de Jaume de Coromina i de la seva muller Simona, hereva i propietària del mas de Coromina, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, als drets sobre el cens anual de nou sous i quatre diners de moneda de Barcelona de tern i un parell de capons que lorde rebia sobre lhonor del mas de Coromina anomenat Segrer, amb els seus roures, prats i altres arbres i plantes, a canvi de vint-i-quatre lliures de moneda de Barcelona de tern, quantitat que reconeix rebre per mitjà de làpoca corresponent. Seguidament, en presència del notari i de diversos testimonis, lliura la possessió corporal del cens, segons el ritual acostumat.
Berenguer de Santa Eugènia, fill i hereu de Pere de Santa Eugènia, cavaller, difunt, ven a Ramon Roquer, ciutadà de Vic, per lliure i franc alou, dos masos, un anomenat mas Torrent i l'altre mas d'Omeda, i altres drets, pel preu de cinc-cents sous de Barcelona, quantitat que reconeix rebre per mitjà de l'àpoca corresponent. Fan carta de gràcia a tres anys.
Salvador de Molí, ciutadà de Vic, fill de Berenguer de Molí, difunt, ciutadà de Vic, i de dona Caterina, ven a Miquel de Mas Joan, pagès ciutadà de Vic, una part de la seva casa, situada al capdamunt del carrer dels Corretgers, a la ciutat de Vic, pel preu de vint lliures de moneda de Barcelona de tern, quantitat que reconeix rebre per mitjà de làpoca corresponent. Seguidament, en presència de lescrivent jurat i de diversos testimonis, Salvador de Molí lliura a Miquel de Mas Joan la possessió corporal de part de la casa, segons el ritual acostumat.
Guillem de Pujol, hereu i propietari del mas de Pujol, parròquia de Santa Eulàlia, vall de Sant Joan de Riuprimer, reconeix que és home propi, quiti i sòliu de Guillem de Sala, canonge i paborde de la pabordia del mes de setembre a lesglésia de Vic, i que fa pel mas de Pujol un parell de capons i vuit diners de Barcelona per Tots Sants, i té nombroses altres terres.
Pere de Santaeugènia, fill de Berenguer de Santaeugènia, cavaller, difunt, reconeix haver rebut de dona Guillemona, sogra seva i muller de Jaume dAdarró, difunt, ciutadà de Barcelona, set mil sous de moneda de Barcelona de tern, que li seran de gran utilitat per a redimir els seus masos, que són al terme o parròquia de Santa Eugènia [de Berga], i que formen part daquells tretze mil sous de Barcelona que Guillemona, com a tutora de Jacmó, fill infant seu, va confessar deure a Pere de Santaeugènia, que alhora formaven part daquells vint mil sous que, en nom de la dita tutoria, Guillemona va prometre a Pere com a dot de Constança, muller de Pere i filla de Guillemona. En el moment de creació del deute dels tretze mil sous, Guillemona va prometre donar anualment mil sous dinterès, però ara, a canvi daquests set mil sous, Pere li concedeix de no pagar aquest interès en els propers tres anys.
SibilṖla, viuda de Jaume de Vilaró, i Jaume de Vilaró, fill dells i hereu universal del seu pare, reconeixen deure a Bernat de Coromina, fill de Jaume de Coromina i de Simona, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, cent lliures de moneda de Barcelona de tern, de les quals setanta-cinc en concepte de dot i vint-i-cinc en concepte de vestits nupcials de Caterina, muller de Bernat i filla i germana de SibilṖla i Jaume respectivament. Es comprometen a pagar en diversos terminis: cinquanta-cinc lliures abans de la benedicció en faç desglésia, cinc lliures daquell dia a un any i la resta en pagaments de deu lliures cada any per la mateixa data. Donen com a fiadors: Ramon sa Pinosa, de la parròquia de Sant Cugat dAlboquers, Miquel de Puig, de la parròquia de Santa Maria dOlost, i Francesc de Terrers, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu.
Isabel, viuda del mestre Gabriel dOm, físic ciutadà de Vic, i Benieta, filla seva i muller de Damià Verneda, venen a Esteve Tragina, doctor en lleis, ciutadà de Vic, una casa amb hort, situada al capdamunt del carrer dels Corretgers, a la ciutat de Vic, pel preu de quaranta lliures de moneda de Barcelona de tern. Seguidament, en presencia del notari i de diversos testimonis, Isabel i Benieta lliuren a Esteve Tragina la possessió corporal de la casa, segons el ritual acostumat.
Pere de Sauleda, de la vall de Sant Joan de Riuprimer, que ara és habitant de la ciutat de Vic, renuncia a favor de Jaume Baster, fill i hereu universal de Bernat Baster, difunt, ciutadà de Vic, fill i hereu universal de Pere Baster, difunt, ciutadà de Vic, a cinc peces de terra, situades a la vall de Sant Joan, que té per Jaume Baster i pel qual deu des de temps pretèrit el cens anual duna quartera i mitja de forment de la mesura del mercat de Vic, i li cedeix tots els drets, llocs, veus, raons, excepcions i accions reals i personals, mixtes, útils i directes, ordinàries i extraordinàries, que té en aquestes.
