Damià Ferreres, mercader de Vic, estant a Barcelona, atorga testament, en el qual elegeix maremessors els seus germans i el seu fill Perot, i mana que se li faci sepultura al fossar del monestir de Sant Pere o del Carme de Vic, on reposen el seu pare i germans. Fa diversos llegats a persones i institucions religioses, a altres persones i amics i als seus familiars. Nomena hereu universal el seu fill Perot.
Nicolau Fontcuberta, propietari del mas Fontcuberta de Munt,fa testament. Nomena marmessors de les seves últimes voluntats el seu germà, n'Antoni Fontcuberta, el seu parent, en Joan Planelló, alias Fontcuberta, i la seva dona,na Francina.Manifesta que vol ésser enterrat al cementiri de Sant Pere de Vic,en el túmul dels Fontcuberta. Després d'haver especificat les llegítimes destinades a la seva filla Eulàlia, filla de la seva primera dona, na Constança, i del seu fill Pere, reconeix i confirma el dot de la seva esposa Francina, a qui nomena, de fet,ususfructuària de tots els seus béns. A partir d'aquest usdefruit s'hauran de satisfer totes les necessitats dels seus fills i del seu germà Joan, sempre que visquin i treballin al mas Fontcuberta. Nomena hereu universal de tots els seus béns el seu fill Joan. Escull com a tutors dels seus fills la seva dona, n'Antoni Fontcuberta i en Jaume Riera, un parent de Tona. Són testimonis el magnífic Clement de Vives i de Sobrebans, cavaller i doctor en dret domiciliat a la ciutat de Vic,Sebastià Argila,de la parròquia de Vic,originari de la parròquia de Vespella, Joan Gener, habitant de la ciutat de Barcelona, Miquel Masandreu, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Romeu de Montornès, donzell, en presència de Guillem d'Hosta, notari públic de Barcelona per autoritat reial, i de Marc de Parera, Pere de Mas, Arnau de Mas, i Samuel Sadoc, jueus de Barcelona, constituït personalment davant Jucef Alfaquí i Samuel de Porta, jueus de Barcelona i secretaris en l'aljama de la ciutat, conjuntament amb Isaac Perfecte Isaac, -atès que ell i la seva muller Quitèria havien venut a Guillem Bardina, pintor de Barcelona, un censal mort de vuit lliures de moneda barcelonesa de tern de pensió anual, pagadores cada any el dia 21 de gener, amb garantia de la pensió de vuit lliures d'un altre censal mort de mil sous de preu que dit Romeu rebia de l'aljama dels jueus Barcelona-, disposa que si, ell i la seva muller, no poden pagar la pensió, que se'n facin càrrec els dits secretaris de l'aljama. Els secretaris accepten aquesta disposició i en senyal de possessió lliuren al dit Bardina un diner menut de Barcelona. Finalment, el mateix dia, Romeu de Montornès, en presència d'Antoni de Solà, escrivà jurat del dit Guillem d'Horta, i de Pere de Mas, Arnau de Mas i Salamó Gracià, jueus de Barcelona, notifica a Isaac Perfecte Isaac aquest acord; aquest l'accepta i promet complir-lo
Damià Ferreres, cavaller de Barcelona, fill de Damià Ferreres, ciutadà de Vic, i de Caterina, difunts, atorga testament, en el qual nomena marmessors Joan Ferreres i Segimon Ferreres, canonges de la seu de la diòcesi de Vic i germans seus; Pere Ferreres, ciutadà de Barcelona i germà seu, i la seva muller, Caterina; i Francesc Caçador, cavaller de Barcelona i cunyat seu. Mana ser enterrat a lesglésia del monestir de Sant Francesc de Barcelona. Fa diversos llegats a persones i institucions religioses, a altres persones i amics i als seus familiars. Deixa a Pere Laubet, criat seu natural de Perpinyà, 60 lliures barceloneses pel seus bons serveis; deixa al seu nebot Pere Ferreres, fill de Pere Ferreres i de Caterina, el seu cavall, amb totes els seus guarniments. Nomena hereu universal el seu nebot Segimon Ferreres, fill de Pere i de Caterina, de sis anys.
Joana Pasqual, esposa d'Antoni Pasqual, de la parròquia de Sant Martí d'Arenys, fa testament. Nomena marmessors de les seves últimes voluntats el seu sogre, Jaume Pasqual, el seu marit, Antoni Pasqual, la seva mare Bartomea i el seu oncle, Joan Sarroma.Manifesta que vol ésser enterrada en el cementeri de l'església de Sant Martí d'Arenys. Reserva dotze lliures per llegats varis, especialment pels altars de Sant Martí d'Arenys i altres esglésies on es pregarà pel repòs de la seva ànima. Nomena hereva universal de tots els seus béns la seva filla Gerònima i, en el cas de que aquesta no pugui heretar, el seu parent més proper. Així doncs, Antoni Pasqual, marit de la testadora, queda allunyat de l'herència universal. Són testimonis Nicolau Cayra,teixidor de llana i Jaume Morell, mariner de la ciutat de Blanes.
Jaume Mir, de les Fàbregues, parròquia de Sant Esteve de Castellar [del Vallès], reconeix tenir en comanda per Guillem Roura, fill de Martí Roura, de Sabadell, vuitanta-cinc sous de moneda barcelonesa de tern, que es compromet a tornar amb garantia dels seus béns
Llorenç Terrats, comissari reial nomenat segons un document datat a Besalú el 10 de gener de 1385, reconeix haver rebut de Guillem de Canal, del mas Torrents de Rovira, i de Bartomeu d'Olivet, habitants en el terme dels castell de Castellar [del Vallès], cent quaranta-quatre florins d'or d'Aragón, els quals havien lliurat a Pere Brunet, canviador de Barcelona. Aquesta quantitat es va recaptar durant els mesos de gener, febrer i març en els quaranta-vuit focs del dit terme (13 eclesiàstics, 4 cavallers i 31 ciutadans), a raó d'un florí per mes i foc. La recaptació està relacionada amb les redempcions per l'entrada en vigor de l'usatge "Princeps namque"
Ramon [Borrell], comte de Barcelona, i la seva esposa, la comtessa Ermessenda, permuten amb Guifré un hostallat que havia estat de Llobet Agall, situada al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, al lloc de Feulines, per un cavall òptim
Guifré permuta amb Guifré, Sunyer, Ramon i Guilla unes cases amb corts, unes terres amb arbres i una trilla, unes altres terres plantades de vinya i uns horts, tot situat al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, al lloc dit Feulines, per un alou situat a Canet, que aquests havien canviat a Ermeniarda, per un altre alou situat a Rimulnell que havien venut a Sendred i a Ramon i per un altre alou que havien venut al cenobi de Sant Llorenç [del Munt]
Gonter i la seva esposa Trasgòncia venen al levita Gerbert, fill de Bonuç, unes cases amb corts, unes terres i vinyes amb arbres diversos, uns horts amb rec, un trull amb les seves adjacències i eines, i un cub i una tona, tot situat al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, als llocs dits Bogunyà i Brugueres o ad ipsa Perera, per lequivalent a vuit mancusos i mig.
