Cerca Scripta

Regest:
Antoni Costa, curador per sentencia dels béns de Joan s’Amada, ven a Llorenç Coromina, del terme de Manlleu, com a millor postor en encant públic, tot el mas de Terrés, situat a la mateixa parròquia, amb terres i possessions, sota el domini de [...] Bellfort, a cens de vint-i-set sous i sis diners de moneda de Barcelona de tern i una quartera i mitja de forment, a la mesura del mercat [de Vic], pel preu de cinquanta lliures de moneda corrent.
Regest:
Berenguer de Canal, de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, reconeix haver rebut del seu germa Jaume, de la parròquia de Sant Esteve de Castellar [del Vallès], cent dotze sous de moneda barcelonesa de tern, part dels setcents sous que li corresponien en concepte de la legítma paterna i materna
Regest:
Ermessenda, filla de Guerau de Restrallada, difunt, de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, vall d’Hostoles, reconeix ser dona pròpia i sòliua de Guillem de Costa, cavaller, senyor de la cavalleria de Costa, de la dita parròquia, amb tota la seva descendència i amb tots els seus béns. Promet de ser-li fidel i obedient, i que no viurà en cap altra vila, ciutat o lloc.
Regest:
Salvadora, esposa de Jaume Pasqual, de la parròquia de San Martí d'Arenys, fa testament. Nomena marmessors d'aquestes les seves darreres voluntats el seu espòs y també el seu oncle, Melcior Leu i el seu germà Joan Leu. Preveu una sèrie de llegats destinats a pagar les despeses de la seva sepultura o dedicats a diversos altars de l'ésglésia de San Martí.Nomena hereu universal dels seus béns al seu marit, en Jaume Pasqual. Són testimonis Jaume Torres i Joan Piqué, d'Arenys.
Regest:
Bernat de Cabrafic, del terme del castell de Castellar [del Vallès], reconeix haver rebut de Guillem Anter, del dit terme, vint sous de moneda barcelonesa de tern, part del dot de Francesca, esposa i germana, respectivament, de dits Bernat i Guillem
Regest:
Segimon Ferreres, ciutadà honrat de Barcelona, i fill de Pere Ferreres i de la seva esposa Caterina, atorga testament, en el qual nomena marmessors el seu oncle Segimon Ferreres, sagristà major i canonge de la seu de la diòcesi de Vic; el seu pare Pere Ferreres; la seva esposa Jerònima Ferreres; Francesc Ubach, doctor en Dret de la tercera sala de la Reial Audiència, i la seva esposa Isabel Joana; Pau de Fluvià, algutzir reial, i la seva esposa Contescina; el seu nebot Pere Joan Ferreres, ciutadà honrat de Barcelona; i Joan Magarola, doctor en Dret i ciutadà honrat de Barcelona. Mana que se li faci sepultura al monestir de Sant Francesc de Barcelona, on reposen els membres de la casa de Ferreres. Fa diversos llegats a persones i institucions religioses, a altres persones i amics i als seus familiars. Nomena hereu universal el seu fill Joan Francesc Ferreres.
Regest:
Bernat de Centelles dóna a Guillem de Terrassa un mas, en feu, situat a la parròquia de Sant Quirze [del Vallès] a canvi del pagament anual de nou quarteres de blat a mesura de Sabadell, la meitat de l'ordi i la meitat de l'espelta, en la festa de Sant Feliu, i dels seus serveis.
Regest:
Llorenç Coromina, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, fa testament. Nomena marmessors de les seves últimes voluntats el seu gendre, l'honorable Pere Vilasagorga, el seu nét, en Pere Mas de Roda i el seu fill, en Llorenç Coromina.Manifesta que vol ser enterrat en el cementeri de Santa Maria de Manlleu o de San Bartomeu Sagorga, sempre però que el rector de San Bartomeu participi en els rituals de l'enterrament. Estableix les celebracions que s'hauran de dur a terme per conmemorar la data de la seva mort i fixa també amb precisió com vol que es paguin alguns dels seus deutes. Nomena hereu universal de tots els seus béns el seu fill, en Llorenç Coromina.Són testimonis Antoni Roca, Domingo de Gualla i Bernat Serrabassa.
Regest:
Guillem Rosselló, fill de Pere Rosselló, difunt, i d'Elisenda, de la parròquia de Sant Martí de Teià, reconeixen tenir en comanda de Pere Botei, de la parròquia de Sant Pere de Premià, dos cents seixanta sous de moneda de Barcelona
Regest:
Segimon Ferreres, ciutadà honrat de Barcelona, i fill de Pere Ferreres i de la seva esposa Caterina, atorga testament, en el qual nomena marmessors el seu oncle Segimon Ferreres, sagristà major i canonge de la seu de la diòcesi de Vic; el seu pare Pere Ferreres; la seva esposa Jerònima Ferreres; Francesc Ubach, doctor en Dret de la tercera sala de la Reial Audiència, i la seva esposa Isabel Joana; Pau de Fluvià, algutzir reial, i la seva esposa Contescina; el seu nebot Pere Joan Ferreres, ciutadà honrat de Barcelona; i Joan Magarola, doctor en Dret i ciutadà honrat de Barcelona. Mana que se li faci sepultura al monestir de Sant Francesc de Barcelona, on reposen els membres de la casa de Ferreres. Fa diversos llegats a persones i institucions religioses, a altres persones i amics i als seus familiars. Nomena hereu universal el seu fill Joan Francesc Ferreres.

Páginas