Decideix com treballarà l’alumnat amb els materials/recursos triats, què haurà de fer amb els materials/recursos, com serà la prova diagnòstica que haurà d’entregar i de quant temps disposarà.
Cada professor o professora ha de proposar a l’alumnat què s’espera que faci amb els materials/recursos. Aquestes tasques d’exercitació poden ser d’índole diversa (en connexió amb els objectius d’aprenentatge i les competències que es busquen assolir) i han de servir a l’alumnat per aprendre els nous continguts i estimular posteriorment la discussió a classe.
Alhora, el professorat dissenya una prova per diagnosticar el moment d’aprenentatge de cada estudiant un cop ha acabat de treballar amb els materials/recursos proposats. Aquesta prova acostuma a consistir en un test amb diferents tipus de preguntes (obertes, tancades, semitancades, etc.).
L’avaluació d’aquesta prova és de caràcter diagnòstic i també formatiu, ja que serveix per oferir retroalimentació a la sessió de classe posterior. En tot cas, cada professor o professora pot valorar si atorga a la seva realització algun percentatge en la nota de l’assignatura dins de l’avaluació continuada. Per tant, la prova pot ser de caràcter anònim o no, en funció dels interessos del professorat.
Tanmateix, el professorat ha de considerar el factor temps. Es recomana que no passi un temps excessiu (si és possible, no més d’una setmana) entre el moment en què l’alumnat entrega/resol la prova diagnòstica i la classe posterior (fase 3 d’aquesta estratègia). En aquest temps, cada professor o professora haurà de revisar les respostes i ajustar la classe posterior (fase 2 d’aquesta estratègia).
El professorat que ho necessiti pot sol·licitar ajuda al CRAI de la seva facultat per crear aquests tests de resposta múltiple en línia. Es recomana l’ús de l’eina UB Microsoft Office Forms o del recurs “qüestionari” del Campus Virtual.
El professorat té disponible un document que ofereix idees per plantejar les preguntes: La nova taxonomia de Bloom.