Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP)

Universitat de Barcelona

Carrer de Montalegre 6, 08001 Bareclona
mail: grap@ub.edu 
telèfon: + 34 934 037 543
Despatx: 1067 
 

Segueix-nos

  • La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

    La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

    Fotografia realitzada amb dron
  • La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

    La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

    Fotografia realitzada amb dron
  • 1
  • 2

La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

Enclavat en l’extrem sud-est de Catalunya, des d’on s’albiren les terres baixes costaneres situades a banda i banda de la desembocadura del riu Sénia, l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume s’aboca a la Mediterrània. Ara fa 2600 anys aproximadament, al damunt d’un turó de 220 m.s.n.m. s’hi va instal·lar una comunitat que va construir una gran residència fortificada. Qui va dissenyar el nucli pretenia que, entre d’altres coses, exercís les funcions de punt de trobada de dos mons diferents, separats, fins llavors, per centenars de quilòmetres i d’anys d’història: les comunitats indígenes de la zona i els fenicis. Sant Jaume va esdevenir el lloc per on els preuats productes transportats per mar pels comerciants fenicis van començar a introduir-se en aquestes terres del Sénia. I també el punt de sortida dels materials locals cap a l’exterior. Una autèntica porta que va fer possible l’entrada i la sortida d’una gran quantitat de productes i d’idees.

Es tracta d’un assentament situat al cim d'un turó de poca alçada (224 msnm) localitzat als contraforts meridionals de la serra del Montsià. És un jaciment de reduïdes dimensions (700 m2 aprox.), potentment fortificat i de planta pseudo-circular que presenta un excel·lent estat de conservació. Fins al moment ha estat excavat aproximadament el 35% del conjunt. Disposa d'una única fase d'ocupació (primera edat del ferro. Mitjans del segle VII a principis del VI ane, aprox.). Entre els notables materials recuperats convé indicar que, pel que fa a la ceràmica, i a banda de les produccions indígenes, íntegrament fetes a mà, el jaciment ha proporcionat un important conjunt de ceràmica a torn d’origen fenici.

El GRAP hi realitza campanyes d’excavació anuals de manera ininterrompuda des de l'any 1997, entre d’altres gràcies a l’important suport de l’Ajuntament d’Alcanar És interpretat en aquests moments com una gran casa, aïllada i fortificada. En tant que casa, la seva singularitat i monumentalitat ens ha portat a proposar també que es tracti del lloc de residència d’un cap local i de la seva família. Des d’aquí, es controlarien la resta de nuclis del voltant (Moleta, Cogula, Ferradura, i Castell).

  • La Recerca
  • Publicacions
  • Recursos i publicacions relacionades

jj1Sant Jaume és un assentament situat al cim d’un turó de poca alçada (224 msnm) localitzat als contraforts meridionals de la Serra del Montsià. Es tracta d’un jaciment de reduïdes dimensions (500 m2 aprox.) i planta pseudo-circular que presenta un excel·lent estat de conservació. Fins al moment ha estat excavat aproximadament el 35% del conjunt. Disposa d’una única fase d’ocupació (Primera edat del ferro. Mitjans del segle VII a principis del VI ane, aprox.). El GRAP hi realitza campanyes d’excavació anuals de manera ininterrompuda des de l’any 1997. Internament, l’assentament s’articula mitjançant una xarxa de passadissos amplis i rectilinis que dibuixen angles rectes en els punts d’intersecció. Aquestes vies de comunicació vertebren entre si diversos conjunts d’àmbits, els quals ocupen, de forma organitzada i coherent, la totalitat de l’espai interior del nucli.

El disseny del jaciment resulta estrany en l’àmbit local, i no disposa de paral·lels en contextos coetanis o anteriors. Aparentment, hom pretén organitzar racionalment l’espai interior del nucli definint-hi un seguit de zones (els conjunts d’àmbits abans esmentats) amb funcionalitats diferenciades, entre les quals podem identificar una àrea de magatzems i quadres, una àrea de tallers i una àrea pròpiament domèstica. Cap dels espais excavats fins ara pot ser considerat un espai domèstic. Els edificis coneguts ara como ara són tots ells de diferents dimensions i presenten un format rectangular i dues plantes. Els pisos inferiors semblen destinats en alguns casos a complir la funció d’estable, i en d’altres a ser utilitzats per a la realització de tasques relacionades amb la transformació de productes agropecuaris. Els pisos superiors, en canvi, són reservats per a l’emmagatzematge d’envasos, productes manufacturats, matèries primeres i altres tipus d¡objectes. El sistema defensiu es caracteritza per la conjunció de tres elements: una muralla de doble parament d’entre 1,50 i 4 metres d’amplada, una torre (T1), d’extrem arrodonit, i un singular sistema de fortificació de la porta. El simple fet d’estar fortificat ja resulta especialment destacable, al tractar-se d’un dels primers assentaments del nord-est peninsular dotat d’estructures que és possible considerar pròpiament com a constitutives d’una fortificació.A banda de la ceràmica indígena, íntegrament feta a mà, el jaciment ha proporcionat un important conjunt de ceràmica a torn d’origen fenici. En aquest lot hi podem distingir entre els vasos de transport i emmagatzematge (àmfores T.10.1.2.1 i derivades, pithoi, Cruz del Negro), àmpliament majoritaris, i els elements de vaixella (plats de vora ampla decorats amb vernís vermell, plats de vora estreta, bols carenats, gots trípode, oenochoai). En conjunt, els espais del sector 1/nord estudiats fins ara (àmbits A1, A3, A4, A5, A9, Accés i via C1) han proporcionat aproximadament 14.000 fragments ceràmics, dels quals fins a un 30% corresponen a vasos fenicis. Aquestes dades situen a Sant Jaume com un dels assentaments del nord-est peninsular que mostra un major impacte de les relacions comercials amb el món fenici.

Sant Jaume és interpretat en aquests moments com una gran casa, aïllada i fortificada. Una hipòtesi que descansa sobre les especials característiques de les seves estructures arquitectòniques i del seu conjunt moble, la forma singular com s’organitza i s’articula l’espai intern i també, en darrer terme, en la manera com aquest nucli es relaciona amb els assentaments propers. Com a casa, i ocupada per tant essencialment per una família, la seva singularitat i monumentalitat ens ha portat a proposar també que es tracti del lloc de residència d’un cap local i de la seva família.

GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I. (2016): L’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). Els espais A1, A3, A4, C1, Accés i T2 del sector 1. Col·lecció “Estudis del GRAP” vol. 1. Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona. ISBN: 978-84-475-3904-8. Link

SAORIN, C.; GARCIA i RUBERT, D. (2016): “Estudi d’un forn culinari de la primera edat del ferro localitzat a l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) mitjançant espectroscòpia per FTIR, micromorfologia i anàlisi tipològica”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 34: 43-77. Link

SARDÀ, S.; GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2016): “Feasting, Phoenician trade and dynamics of social change in north-eastern Iberia: rituals of commensality in the Early Iron Age settlement of Sant Jaume (Alcanar, Catalonia)”. Journal of Mediterranean Archaeology 29.1. Link

GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I.; FONT, L.; MATEU, M.; SAORIN, C.; BOTERO, J. (2016): “La residència fortificada aïllada de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, a actes de les Ies Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tortosa, pp. 166-187. Link

GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I.; GRACIA, F.; FONT, L.; MATEU, M. (2015): “Genesis and Development of the First Complex Societies in the Northeastern Iberian Peninsula During the Early Iron Age (7th-6th centuries BC). The Sant Jaume Complex (Alcanar, Catalonia)”. Militello, P.M.; Öniz, H. (eds.) SOMA 2011 Proceedings of the 15th Symposium on Mediterranean Archaeology. BAR International Series 2695 (I): 445-452. Link

GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I.; FONT, L.; MATEU, M.; SAORIN, C. (2014): “L’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià): principals resultats dels treballs efectuats al jaciment entre els anys 1997 i 2013”. Tribuna d’Arqueologia 2012-13: 48-68. Link

FONT, L.; NADAL, J.; MORENO, I.; GARCIA i RUBERT, D. (2014): “Les restes d’origen animal del jaciment del primer ferro de Sant Jaume – Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Interpretació del sector 1 a través de l’estudi zooarqueològic”, a Actes del XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà “La transició Bronze Final-1a edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns”, Institut d’Estudis Ceretans: 595-606. Link

BARRACHINA, C.; BUXEDA, J.; GARCIA i RUBERT, D. (2014): “Caracterització arqueomètrica de la ceràmica a mà del jaciment del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, Pyrenae 45,2: 31-57. Link 

MATEU, M.; BERGADÀ, M.; GARCIA i RUBERT, D. (2013): “Technical differences on the manufacturing with raw earth at the protohistoric site of Sant Jaume (Alcanar, Tarragona, Spain): construction elements and furniture elements”, Quaternary International 315: 76-86. Link

GARCIA i RUBERT, D. (2011) : “Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume”. Trabajos de Prehistoria 68, nº2, juliol-desembre, pp. 331-352. Link

LÓPEZ, D.; BUXÓ, R.; GARCIA I RUBERT, D.; MORENO, I. (2011): “Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l’assentament de Sant Jaume/Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià)”. Pyrenae 42,1. Universitat de Barcelona, pp. 77-118 . Link 

GARCIA i RUBERT, D. (2010) : “Sant Jaume. Une résidence aristocratique du VIIe s. av. J.-C. dans le sud de la Catalogne“. Dossiers d’Archéologie, 339, maig-juny, pp. 80-83. Link

GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I.; SERRANO, A. (2009): “Il villagio protostorico di Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià, Catalunya). L’insediamento fra i secoli VII-VI aC”. Rivista di Studi Fenici, vol. XXXIV,2 – 2006. Pisa-Roma, pp. 185-201. Link

GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2009): “Un servei de vaixella procedent de l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”. Citerior, 5. Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, pp. 97-162. Link

GARCIA i RUBERT, D. (2009): “Els sistemes de fortificació de la porta d’accés a l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, a actes del Workshop Portes i sistemes d’accés en les fortificacions protohistòriques del Mediterrani occidental organitzat pel GIP (Grup d’Investigació Prehistòrica) de la Universitat de Lleida, publicades a la Revista d’Arqueologia de Ponent, 19, pp. 205-229, Universitat de Lleida. Link

GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2008): “Marcadors socials durant el primer Ferro a Catalunya i el País Valencià. Apunts en relació a l'assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, a Actes del Primer Congrés de Joves Investigadors dels Països Catalans: la Protohistòria als Països Catalans, celebrat a Vilanova dels Camí els dies 18 i 19 de novembre de 2005. Arqueomediterrània,10, pp. 215-225. Link

GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA ALONSO, F.; MORENO MARTÍNEZ, I. (2005): “El jaciment de la primera edat del Ferro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Balanç de les campanyes d’excavació realitzades entre els anys 1997 i 2003”. A Actes del XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà “Món Ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà”. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà, 14 a 16 de novembre de 2003, pp. 117-140. Link

GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA ALONSO, F. (2002): “Les darreres campanyes d’excavació al jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar-Montsià)”, a Tribuna d’Arqueologia 2001-2002, Servei d’Arqueologia, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 121-142