El poblat de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià)
El turó de la Moleta, amb una alçada de 209 msnm (100 m d’alçada relativa) i al damunt del qual es troba situat el poblat homònim, es localitza en els estreps meridionals de la serra de Montsià. És una muntanya no gaire alta i de base ampla, molt propera a les terres baixes costaneres. El cim del turó, de format pseudo-ovalat, és força pla, circumstància que va permetre plantejar l’edificació d’un assentament de notables dimensions per al període i la zona.
Tot i que es coneixia d’antic l’existència de restes arqueològics al lloc, els primers treballs d'excavació de Moleta els va dur a terme l’any 1961 el Museu Arqueològic de Barcelona (actual Museu d'Arqueologia de Catalunya), i foren dirigits per E. Ripoll. L’any 1985 es van reprendre els treballs, sota la direcció de R. Pallarès, F. Gràcia i G. Munilla, del GRAP de la Universitat de Barcelona, amb el suport, entre d’altres, de l’Ajuntament d’Alcanar. Fins l’any 1997, quan aquests treballs finalitzen, es van dur a terme tretze campanyes d'excavació, que van afectar el 75% de la superfície del jaciment. En total es van identificar un total de 66 espais, entre àmbits de funcionalitat diversa, zones de pas i estructures defensives.
Les dades indiquen que en origen fou un important poblat de la primera edat del ferro (mitjans del VII a principis del VI ane) de planta pseudo-ovalada, amb uns 4.000 m2de superfície, i que amb posterioritat a aquest primer període i a una breu fase d'hiatus habitacional s’hi va desenvolupar una prolongada ocupació ibèrica, que perdurà fins a l’abandonament definitiu del nucli durant el segle II ane. El plantejament urbanístic constitueix una lleugera variant de la ja llavors vella tradició dels poblats tancats d’espai central. La major part dels àmbits del primer període corresponen a espais de planta rectangular amb una superfície mitjana d'uns 21 m2 (7 x 3 m aprox.), i no presenten en general compartimentacions internes. Amb posterioritat a la fase d’ocupació de la primera edat del ferro, i a mida que es desenvolupen les fases d’època ibèrica, bona part dels espais domèstics originals de sala única es van anar multicompartimentant. El recinte original no disposava de torres: la que actualment podem contemplar si visitem la Moleta és un afegit posterior, d'època ibèrica.
La Moleta és interpretada, des del punt de vista funcional, com un poblat on hi varen residir conjuntament diverses famílies. Depenent del període, hostatjà entre 300 i 400 persones. Durant la primera edat del ferro hauria format part del Complex Sant Jaume i per tant dependria políticament de la residència fortificada de Sant Jaume.
Segueix-nos