L’any 2000 endegàrem una línia de recerca específica en relació a les tècniques de restauració aplicades en arqueologia. Els jaciments en què treballem tenen un enorme potencial d’explotació a tots els nivells; també pel que fa a l’àmbit de la Conservació-Restauració.
En aquest camp tots els fronts resten oberts, ja que són múltiples tant les actuacions que cal implementar per tal de preservar les restes com les possibilitats d’experimentar i fer recerca que una realitat tan complexa fa possible. Això és el que implica desenterrar murs de 2,5 metres d’alçada que en certes zones conserven revestiments d’argila, així com grans quantitats de ceràmica a mà, ceràmica a torn policromada, peces elaborades amb terra crua… entre molts altres materials.
Afrontem el repte de mantenir i conservar les estructures a l’exterior, amb tots els perills que això comporta, com ara els factors de degradació climàtics i antròpics o la degradació provocada per la flora ruderal i la fauna.
Campanya rere campanya estudiem com evoluciona la conservació de les estructures i com les mesures que anem prenent són més o menys eficaces. Això ens obliga a estar al dia de la bibliografia especialitzada i a cercar contínuadament noves solucions al seguit de problemes que se’ns planteja.
Sense oblidar la tasca de conservació que desenvolupem als laboratoris, àmbit en què volem destacar molt especialment els treballs realitzats amb algunes peces en concret que ara fa 2600 anys van ser fabricades emprant terra, palla i aigua, i que per endurir-les hom només va utilitzar la calor del Sol. Sortosament per a nosaltres (tot i que no tant per als seus habitants…), l’assentament va ser destruït per un incendi, i la seva escalfor va coure parcialment aquests objectes i els va donar un certa consistència. És així com una part d’ells s’han preservat i de forma gairebé miraculosa han arribat reconeixibles fins avui en dia. En el millor dels casos, un ínfim percentatge d’aquesta mena d’objectes han arribat fins i tot sencers. Però, en realitat, la majoria suposen un enorme repte per a la Conservació, començant des del moment mateix de la seva extracció: si aquesta no es fa de forma adequada, de la peça original tan sols arribaria pols al laboratori. El procés de cerca de les solucions tècniques que permetin proporcionar més consistència a aquestes rares peces, per tal que puguin ser posteriorment manipulades, estudiades, emmagatzemades o exposades, representa un estímul continuat.
Segueix-nos