Ressenya publicada al Periódico. 19 de juliol de 2023.
En pocs llocs com aquests perceps amb tanta claredat la relació entre el dolor de l’esforç inhumà i la contemplació de la bellesa.
A Sicília, a Siracusa, hi ha tot de latomies, grutes artificials fetes pels humans que tant servien de pedrera com de presó. N’hi ha una que rep el nom d’Orella de Dionís. Caravaggio la va batejar així per la fenomenal acústica de la cova i perquè diuen que el tirà, aquest Dionís, s’acostava a l’entrada, que té forma de pavelló auditiu, per escoltar el que deien els esclaus que hi estaven tancats, que hi treballaven i, fatalment, hi morien.
[Ressenya publicada a "El País" el 30 de maig de 2023]
No eren soldats i patriotes desenterrant el passat, sinó presoners víctimes dels treballs forçats que van nodrir els batallons 71 i 46 a Empúries entre els anys 1940 i 1942.
Martín Almagro Basch, director del Museu Arqueològic de Barcelona i de les excavacions d’Empúries l’any 1942, recordava als presoners que treballaven a les ruïnes de l’antiga ciutat grega que amb els seus pics i pales revivien el que moria, l’ànima de la seva pàtria, que treballaven per Espanya. Aquesta arenga marcial i patriotera ens transporta vuitanta anys enrere i rememora, entre el blau de l’aigua de l’Escala, el verd dels aiguamolls i el gris de l’Espanya franquista de postguerra, una història de repressió en un jaciment arqueològic. No eren soldats i patriotes desenterrant el passat, sinó presoners víctimes dels treballs forçats que van nodrir els batallons 71 i 46 a Empúries entre els anys 1940 i 1942.
Conferencia en la Escuela espanyol de Historia y Arqueología en Roma sobre: LA EXPOSICION DE 1911 Y LA PUGNA ENTRE LOS NACIONALISMOS CATALÁN Y ESPAÑOL, en el marco de la presnetación del libro de Trinidad Tortosa (ed.): Patrimonio Arqueológico espanyol en Roma. Le Mostre Internazionali di Archeologia de 1911 y 1937.
Nos complace informaros de un próximo evento que tendrá lugar en Cortes (Navarra) el 30 de noviembre y 1 y 2 de diciembre, las Jornadas Explicando el pasado, Arqueología, Educación y Sociedad, sobre la puesta en valor, la didáctica y la difusión del patrimonio histórico y arqueológico.
La investigación arqueológica tiene como principal objetivo la generación de conocimiento y la difusión interpretativa del pasado al conjunto de la sociedad.
El botín del Vita estaba compuesto por obras de arte expoliadas por el ministro socialista Indalecio Prieto por un valor de catorce millones de libras esterlinas que hasta Felipe González intentó recuperar y cuya última pista lo sitúa en un volcán mexicano
Francisco Gracia, investigador incansable, fa dues dècades que treu la brutícia amagada sota la catifa d’un dels episodis de la repressió franquista a Catalunya menys coneguts: l’explotació salvatge de presoners de guerra republicans a les ruïnes d’Empúries. El llibre Esclaus a Empúries (Universitat de Barcelona. Edicions) recopila totes les seves descobertes, corprenedores, sobre els dos batallons de treballadors (els números 71 i 46) que van excavar el jaciment en condicions infrahumanes entre el 1940 i el 1942.
El règim franquista condemnà centenars de presoners republicans a treballar a pic i pala en condicions extremes al jaciment arqueològic entre el 1940 i el 1942.
Ho descobreix una monografia del catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona Francisco Gracia Alonso.
Este acto tuvo lugar el 1 febrero 2022 dentro del Ciclo Batallas de Roma: de Julio César al fin del Imperio.
En la tercera sesión del ciclo Batallas de Roma: de Julio César al fin del Imperio, Francisco Gracia Alonso, catedrático de Prehistoria de la Universidad de Barcelona, analiza el periodo de inestabilidad política del año 69 d. C. a través de las dos batallas de Cremona, que enfrentaron sucesivamente a las tropas de Otón y Vitelio y a las de Vitelio con las de Vespasiano. Para explicar sendas contiendas, basándose en fuentes literarias como Tácito –de cuyo relato el conferenciante advierte de sus “tintes de novela”–, se analiza la estructura y táctica del ejército romano, la distribución territorial de las legiones y el papel determinante de la guarda pretoriana en la situación política.
Segueix-nos