Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP)
Universitat de Barcelona
telèfon: + 34 934 037 543
El GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) neix l’any 2003, sota aquesta denominació, com a grup de recerca de la Universitat de Barcelona. Amb tot, aquest fet va significar tan sols la concreció d’una intensa activitat de recerca que s’havia dut a terme, ininterrompudament, des de l’any 1985, moment en què s’iniciaren les excavacions arqueològiques del poblat de la primera edat del ferro i ibèric de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià). EL GRAP ha obtingut el reconeixement de Grup de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya ininterrompudament des de l’any 2005.
L’interès del grup se centra especialment en l’estudi de les comunitats humanes que habitaren el nord-est de la península Ibèrica durant la primera edat del ferro i el període ibèric. Ens hem interessat des de sempre en l’estudi de les estructures arquitectòniques i dels béns mobles llegats per aquestes comunitats, però també en el reconeixement dels processos i fenòmens històrics que s’amaguen darrera d’aquests objectes i construccions, convençuts que tan sols a partir d’aquesta perspectiva integral resulta possible reconstruir les societats del passat
Ressenya publicada al Periódico. 19 de juliol de 2023.
En pocs llocs com aquests perceps amb tanta claredat la relació entre el dolor de l’esforç inhumà i la contemplació de la bellesa.
A Sicília, a Siracusa, hi ha tot de latomies, grutes artificials fetes pels humans que tant servien de pedrera com de presó. N’hi ha una que rep el nom d’Orella de Dionís. Caravaggio la va batejar així per la fenomenal acústica de la cova i perquè diuen que el tirà, aquest Dionís, s’acostava a l’entrada, que té forma de pavelló auditiu, per escoltar el que deien els esclaus que hi estaven tancats, que hi treballaven i, fatalment, hi morien. Ara, esclar, és un atractiu turístic, però en un temps va ser instrument de tortura. El que sembla una cova natural va ser una excavació feta a mà a la pedra calcària, fruit del treball forçat de presoners que donaven forma al seu propi taüt. A prop de Siracusa, hi ha unes altres pedreres que van abastir la formació dels temples de Sagesta i Selinunte. En pocs llocs com aquests perceps amb tanta claredat la relació entre el dolor de l’esforç inhumà i la contemplació de la bellesa. Més o menys en la mateixa època que es construïa l’Orella de Dionís, naixia el nucli urbà d’Empúries.
Segueix-nos