Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP)

Universitat de Barcelona

Carrer de Montalegre 6, 08001 Bareclona
mail: grap@ub.edu 
telèfon: + 34 934 037 543
Despatx: 1067 
 

Segueix-nos

youtube grap instagram new facebook twitter grap sketchfab grap

  • Jornadas
  • Exposició sobre el jaciment arqueològic del Alto de la Cruz, al Castillo de Cortes (Navarra)
  • Repercusió en premsa de l'inauguració del nou espai en record dels soldats forçats a treballar a Empúries
  • La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)
  • El poblat de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià)
  • L’assentament de la Ferradura-els Castellets (Ulldecona, Montsià)
  • Exposició sobre el jaciment arqueològic del Alto de la Cruz, al Castillo de Cortes (Navarra)
  • Conservació i Restauració en Arqueologia
  • Conservació i Restauració en Arqueologia
› ‹
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9

Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica

El GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) neix l’any 2003, sota aquesta denominació, com a grup de recerca de la Universitat de Barcelona. Amb tot, aquest fet va significar tan sols la concreció d’una intensa activitat de recerca que s’havia dut a terme, ininterrompudament, des de l’any 1985, moment en què s’iniciaren les excavacions arqueològiques del poblat de la primera edat del ferro i ibèric de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià). EL GRAP ha obtingut el reconeixement de Grup de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya ininterrompudament des de l’any 2005.

L’interès del grup se centra especialment en l’estudi de les comunitats humanes que habitaren el nord-est de la península Ibèrica durant la primera edat del ferro i el període ibèric. Ens hem interessat des de sempre en l’estudi de les estructures arquitectòniques i dels béns mobles llegats per aquestes comunitats, però també en el reconeixement dels processos i fenòmens històrics que s’amaguen darrera d’aquests objectes i construccions, convençuts que tan sols a partir d’aquesta perspectiva integral resulta possible reconstruir les societats del passat

Continua llegint

Joan Guàrdia: «Ens correspon mantenir una universitat catalana, compromesa, autònoma i lliure, en record del rector Bosch Gimpera»

El divendres 25 d’octubre de 2024 ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona el primer dels tres actes institucionals en record de la figura de Pere Bosch Gimpera en el cinquantenari de la seva mort, organitzats conjuntament amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

En aquest acte han estat presents el president del Consell Social de la UB, Joan Corominas; l’exrector Màrius Rubiralta; el director del MAC, Jusèp Boya, així com membres de l’equip rectoral, la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el Memorial Democràtic, la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, i diverses personalitats acadèmiques.

També ha comptat amb la presència especial i la participació de l’antropòloga mexicana Cecilia Bosch, besneta de Bosch Gimpera, que ha viatjat expressament des de Mèxic per a l’ocasió. El rector —conjuntament amb el vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, Agustí Alcoberro; el catedràtic emèrit i comissari de l’Any Bosch Gimpera, Josep M. Fullola, i el catedràtic de prehistòria Francisco Gracia— ha visitat amb ella la galeria de rectors, on es conserven tant el retrat com les insígnies acadèmiques del seu besavi.

Fullola ha obert l’acte amb un breu parlament en què ha destacat les dades més rellevants de la polièdrica figura de Bosch com a acadèmic, rector i polític. «Avui fa 108 anys i 23 dies que Bosch Gimpera va impartir en aquest edifici la primera classe de prehistòria moderna no només a la UB, sinó a tot Espanya: llavor i origen de l’escola catalana d’arqueologia, que arriba fins avui», ha declarat.

Seguidament, Francisco Gracia, coautor —amb Josep M. Fullola i Francesc Vilanova— de 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974) (Edicions UB, 2003), i autor de Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (Marcial Pons, Madrid, 2011) i Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (Edicions UB, 2015), ha fet una glossa de la seva figura, a través dels seus escrits. Hi ha posat en relleu la passió i el compromís universitari i polític que el van moure durant tota la vida, i ha esmentat frases tan emotives com «no tornaré per ser sacrificat per l’imperi espanyol», en referència a l’exili, del qual ja no va poder tornar. També ha citat «si la llibertat es perd, la ciència i la universitat desapareixeran», que mostra el seu compromís absolut amb l’ideal universitari com a peça fonamental de l’alta cultura dels països lliures i democràtics. Ha clos la intervenció recordant que «els problemes estructurals que Bosch va assenyalar fa cent anys encara persisteixen en gran manera, i els seus ideals polítics continuen vigents».

D’altra banda, Cecilia Bosch ha fet memòria de manera molt emotiva sobre els seus records familiars, i ha remarcat que el seu besavi «va tenir dues grans passions: la família, i la història, i va sobresortir sobretot per l’honestedat i pel sentit de l’humor».

Ha tancat l’acte la intervenció del rector, que ha volgut deixar clar que «la presència de Bosch és contínua i quotidiana a la UB avui: moltes vegades em pregunto què hauria fet ell. El valor de Bosch forma part del patrimoni de la Universitat en majúscules». I ha llançat un avís: «el mur d’incomprensió i de mediocritat que Bosch també es va trobar per desenvolupar la seva tasca segueix vigent i, mentre això sigui així, el llegat de Bosch ha de continuar viu», ha conclòs.

El 7 de novembre, a les 19:00, el MAC inaugurarà l’exposició «El museu somiat. Bosch Gimpera i el MAC», una selecció de fotografies, documents i materials arqueològics conservats a la pinacoteca, per conèixer i reconèixer la seva vida i la seva activitat acadèmica i museística. A més, es presentarà una placa commemorativa en memòria de Bosch Gimpera feta per l’artista Xavier Medina Campeny, que va ser el fundador i primer director del MAC.

Finalment, el 21 de novembre tindrà lloc la Jornada Bosch Gimpera: «Una visió polièdrica», a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. Teresa Cabré, presidenta de la institució, inaugurarà aquesta trobada acadèmica, que n’analitzarà l’obra i la trajectòria des de múltiples perspectives, amb intervencions destacades com les de Borja de Riquer, Josep M. Fullola, Oriol Dueñas, Francisco Gracia, i Mari Carmen Serra Puche, deixeble de Bosch Gimpera a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), entre d’altres.

Pere Bosch Gimpera (1891-1974) va ser una figura cabdal de l’arqueologia i la vida acadèmica i política catalana del segle XX. Amb formació a Alemanya, com a prehistoriador i arqueòleg va modernitzar la disciplina a Catalunya, se’l considera impulsor de l’Escola Catalana d’Arqueologia, va dur a terme importants excavacions, i va ser el fundador i primer director del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Va ser rector de la Universitat de Barcelona (1933-1939), en la qual va impulsar l’autonomia i la modernització, malgrat que, arran dels fets d’octubre de 1934, va ser destituït temporalment i empresonat breument. Com a conseller de Justícia de la Generalitat republicana (1937-1939), va treballar per mantenir l’ordre jurídic en temps de guerra. Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic, on va desenvolupar una intensa activitat acadèmica com a professor a la UNAM i a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història. Del 1948 al 1952 va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO. A l’exili, va continuar la tasca com a intel·lectual i referent de la cultura catalana, va mantenir vius els vincles amb Catalunya, i va prendre part també en iniciatives culturals i polítiques de la diàspora republicana.

Al web de la Generalitat sobre l’Any Bosch es pot trobar tota la informació.