Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

En el context de realització de les EM el tema de la salut es planteja bàsicament com una qüestió associada a la qualitat ambiental. Aquest plantejament sobrepassa, per tant, la consideració exclusiva de la salut des de la noció de l'absència de malalties i incorpora les propostes recents de l´ O.M.S. segons la qual, en una línia d'interpretació on conflueixen els conceptes de benestar i de prevenció defineix la salut en termes de condicions personals que permeten als individus aprofitar plenament les seves capacitats físiques, mentals i emocionals.

En aquest marc, els objectius concrets de les EM es desglossen en dos fronts:

a) aprofundir en el coneixement dels actuals processos de degradació ambiental que estan en la base de bona part de les actuals carències de salut

b) la difusió de mecanismes de defensa davant de les males condicions ambientals, sobretot en el que pertoca a les responsabilitats municipals.

El paper dels factors ambientals com a condicionants de salut. El medi ambient, en la seva doble composició física i social incideix en les condicions de vida i de salut de les persones. Un objectiu prioritari de les ecoauditories territorialitzades ha d'orientar-se al coneixement dels riscos i avantatges que aporten les característiques ambientals en l'àrea en qüestió.

Quan als elements del medi físic cal remarcar que són sobradament coneguts alguns dels seus efectes negatius en la salut, tal com passa, per exemple, en determinades condicions especials d'humitat i de polinització pel que fa a certes malalties respiratòries. A més a més, la contaminació i l´afluència de noves substàncies químiques s'han transformat, en les últimes dècades, en els principals obstacles per a gaudir d'una bona qualitat ambiental en àrees importants de les regions urbanes.

En termes epidemiològics és acceptat que la incidència de la contaminació en la salut no es produeix sempre com factor causal directa sinó en combinació amb un feix múltiple de circumstàncies poc estudiades o, a vegades, fins i tot desconegudes i que porten a acceptar els conceptes d´ interaccions, susceptibilitat i sinergismes com a hipòtesis de les investigacions sobre les relacions entre salut i qualitat ambiental.

En contrapartida, també cal reconèixer el fet que molts indrets reuneixen característiques palesament saludables per a les persones. Seria el cas, per exemple, de zones amb especials circumstàncies climatològiques o que tenen accés a manantials d'aigua amb efectes beneficiosos per la salut.

Quan a la importància dels factors socials es considera que les diferències entre els nivells de renda estableixen un mateix model de desigualtat social de la salut. Aquest fet, que afecta tant a les diferències socials internes en un país com a les existents en l'escala mundial, es fa palesa de múltiples formes. Entre aquestes destaquen, per exemple, les desigualtats en la esperança de vida i les taxes de mortalitat infantil inclós a les ciutats del món occidental, i també, les diferéncies entre barris en la distribució de determinades malalties, tal com passa, per exemple, amb la SIDA i la tuberculosi.

Deixant inclús de banda la seva incidència directa en la morbilitat també es constata que les desigualtat econòmiques es comporten com a condicionants de salut quan es considera la seva interrelació amb tota una sèrie de factors ambientals amb clares repercussions en el benestar i la qualitat de vida, tals com són l´alimentació, el treball o la localització i la qualitat de l'habitatge.

El paper de les institucions públiques i de l'administració local en l'impuls cap a territoris més saludables. Les evidencies de les repercussions ambientals en la salut expliquen la preocupació pública dels últims anys en aquest àmbit. Veiem així que l´ O.M.S. ha fixat com a objectiu per a l'any 2.000 reduir en un 25% les diferències en els nivells de salut entre regions i grups socials. Aquesta fita, té els seus antecedents en els principis que va adoptar el Comitè Regional d´aquesta organització per a formular els criteris d'intervenció per a ciutats saludables (1983) i que estableixen fins a sis línies prioritàries d'actuació, que són: edificis, llocs de treball, atur, estil de vida, accés als serveis i educació.

Cal destacar així mateix que l´ O.M.S. fixa el principi de la cooperació multisectorial com a estratègia per a assolir millors nivells de salut en els pròxima anys, cosa que situa a les institucions públiques de tot tipus com a elements bàsics del procés.

En el cas dels ajuntaments el seu paper es concreta fonamentalment en la via de la prevenció i el control dels agents i processos que poden repercutir en una mala qualitat ambiental i que haurien de ser revisats a la llum de les sis línies d'actuació esmentades. Tradicionalment, la funció sanitària es concreta en una sèrie de competències que es plasmen en la prestació dels serveis públics, principalment l´abastiment d'aigua, el sanejament i els residus, i també en la seva corresponsabilització en el sistema de control de les activitats econòmiques, permisos d´habitabilitat, etc. A més a més, l´administració municipal disposa d'altres canals d'intervenció, tals com són els que es deriven de la disciplina urbanística i també del seu paper de promotor d'iniciatives vinculades a l'educació ambiental i sanitària.

La dimensió personal i l'implicació ciutadana. Igual com passa amb d'altres paràmetres ambientals és del tot impossible plantejar-se una via d'intervenció eficaç en temes de salut sinó és contant amb l´ implicació activa de la població. Segons l' O.M.S. aquesta implicació comporta dues direccions: a) la via de la implicació individualitzada i b) l'acceptació plena de la participació de la comunitat. Aquesta implicació ha d'anar orientada a aconseguir tota una sèrie de canvis en les actituds i modes de comportament de les persones en la seva vida quotidiana que ajudin a impulsar noves actituds socials i personals davant els temes de la salut i la qualitat ambiental.

© ALIÓ. 2000