Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes
L'informe es destina principalment al coneixement de la situació pel que fa a les problemàtiques de la contaminació. Les referències al tema de l´erosió es troben en l'apartat sobre medi natural.
1. Situacions de contaminació. La contaminació del sòl pot classificar-se en endògena (que s´esdevé quan els constituents normals del sòl es presenten d'una forma no habitual en concentracions anormalment elevades) i en exògena (quan els contaminants procedeixen de l´ exterior).
Les principals fonts de contaminació exògena són:
- Producció d'energia
- Activitats industrials
- Activitats agrícoles
- Eliminació de residus
Així mateix, cal considerar que la contaminació pot produir-se de manera directa o indirecta.
1.1. Contaminació directa.
Es parla de contaminació directa del sòl quan aquesta es produeix a causa de:
- la presència d'altes concentracions de fertilitzants i fitosanitaris deguts als sistemes intensius de producció agrícola.
- l'abocament directa de subproductes resultat de les activitats industrials i de gestió/eliminació de residus.
1.2. Contaminació indirecta.
Es parla de contaminació indirecta quan a través de la contaminació atmosfèrica i de les aigües es transporten -en dilució o mecànicament- substàncies que afecten al medi biòtic. En aquests casos el lloc de deposició dependrà de les condicions meteorològiques i hidrogràfiques. D'altra banda, la vegetació també pot interceptar la immissió sense perjudici que un cop en el sòl, els contaminants puguin ser absorbits de nou pels vegetals o incorporar-se novament a les aigües a través d'un segon circuit.
2. Anàlisi de la contaminació del sòl. L'anàlisi de la situació existent al municipi es concreta en la localització i inventari dels llocs contaminats i en l´ elaboració dels documents bàsics que facin possible l'avaluació del dany actual i potencial sobre el sòl.
Com a variables per a l´identificació dels llocs contaminats s'utilitzaran distints tipus de dades o referències indicadores de contaminació:
- variables quantitatives resultants d'analítiques ja existents i/o realitzades especialment per a l´EM. Les analítiques distingeixen els següents tipus bàsics de contaminants:
- Metalls alcalins, alcalinoterresos i metalls pesants (Na, K, Ca, Mg, Fe, Cu, Cr, Cd, Mn, Ni, Co, As, Pb, Hg).
- Anions (clorurs, sulfats, nitrats i carbonats).
- Gasos. Fonamentalment el CO, CO2, SO2, NOx i el NO i també substàncies fotooxidants (smog fotoquímic) O3, nitrats de peroxiacil, (PAN), hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), partícules i elements radioactius.
En aquest últim grup apareixen els principals productes residuals de la combustió, els quals retornen als ecosistemes terrestres en ser transportats per la pluja en dilució o mecànicament.
- variables qualitatives expressades a través d' indicadors biològics. Els contaminants resultants de les combustions poden produir efectes de difusió i absorció de la llum, obturació d' estomes i recobriment de superfícies vegetals capaces de fixar carboni atmosfèric. Depenent del component químic, les malalties resultats poden ésser diverses, encara que totes elles posseeixen el denominador comú de la clorosi. També poden ser causa d'alteracions fisiològiques tant en els animals com en l'home.
2.1. Inventari del sòl contaminat.
L'inventari del sòl contaminat es realitzarà en base a l´elaboració d'una fitxa per cada un dels punts contaminats. Altres fonts per a l'elaboració d'aquest fitxer són les següents:
- Treball de camp
- Cartografia
- Fotografia aèria
- Enquestes i entrevistes
a) La fitxa integrarà, sempre que sigui possible, la següent informació:
- L'intensitat
- L'extensió o magnitud
- Moment en que es manifesta
- Persistència o duració
- Recuperació o reversibilitat
- La relació causa-efecte
- Efectes sinèrgics
- Periodicitat (impacte continu, discontinu, periòdic)
- La necessitat d'aplicació de mesures correctores
- Croquis de localització
b) Cartografia.
Cartografia dels punts contaminats en mapes ordenats en funció dels paràmetres definidors i indicadors del impacte ambiental establerts a la fitxa.
2.2. Zones susceptibles de contaminació.
Hem plantejat abans que bona part de les problemàtiques de contaminació del sòl van associades a la capacitat dispersora dels elements atmosfèrics i hidrogràfics. Per aquest motiu es contempla l'anàlisi del potencial de contaminació de les zones que poden resultar afectades per aquests fenomens.
Concretament, interessa conèixer:
- Els efectes directes de determinades activitats en la contaminació del sòl.
- La contaminació indirecta del sòl per determinades activitats a través de la contaminació atmosfèrica i de les aigües.
Ambdós tipus d'efectes haurien de tenir representació cartogràfica un cop conegudes les localitzacions dels focus emissors i avaluades les tendències dispersores en l'atmosfera i en l' aigua. En el supòsit de que el municipi quedes afectat pels impactes de la contaminació d´ un focus ubicat fora del terme, caldria derivar i/o proposar, un estudi particular sobre el tema en una fase posterior de l´EM.
Com a base per a aquesta cartografia es partirà de l´informació continguda al RAMIP i es desenvoluparà de manera paral.lela i en col.laboració a l´ elaboració dels mapes de contaminació de l'aire basats en la mateixa font. En determinades circumstàncies es podrà recórrer al padró d´ Activitats Econòmiques.
En aquest punt l´elaboració del document pot tenir una construcció paral.lela a les fitxes corresponents a l'aire i aigua.
3. Paper de l'administració local en la gestió de la contaminació del sòl. L'objectiu de l'apartat consisteix en el coneixement de les pràctiques actuals d'intervenció de l'administració municipal en la vigilància i control de les situacions que poden estar associades a la contaminació del sòl. Aquesta intervenció es contempla des de dos nivells:
- Les competències de l'administració municipal basades en el règim d'Ordenances Municipals i les funcions de vigilància.
- Les competències de la Junta de Residus en els àmbits concrets d'intervenció en el municipi.
© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000
