Altres

Una tirada és una determinació dels exemplars que imprimeix una màquina per hora.

Es una técnica indirecta que forma parte del grabado calcográfico. Para ello, se debe poner barniz encima de una plancha de metal, para posteriormente dibujar en ella. Después, se debe meter en un baño ácido, el cual desgastará las partes dibujadas del metal. Cuanto más tiempo esté inmerso, se deberá de aplicar más tinta, ya que las hendiduras terminarán siendo más profundas.

Tractament de manipulació a l'àmbit de la postimpressió, on es distribueixen els plecs d'una publicació de forma ordenada. Aquest mètode de distribució consisteix a superposar els plecs o quadernets, prèviament plegats, un a dins de l'altre per la part del llom. A continuació es procedeix al seu cosit amb filferro.

És un procediment pel qual es reprodueix material digital emmagatzemat en un fitxer informàtic sobre una superfície, sense la intervenció de planxes d'impressió. En lloc d'una planxa movible, fa servir un tambor on es genera la imatge de forma electroestàtica. Aquest tambor reprodueix la imatge amb cada revolució.

Existeixen diferents procediments d'impressió segons la maquinària i el funcionament del sistema d'impressió. Alguns d'aquests són: impressió a raig de tinta o Ink-Jet, impressió a raig de cera, impressió làser i impressió per transmissió de cera.

Procés d'impressió directe que consisteix a atacar amb aiguafort una planxa de coure, prèviament gravada i entintada. D'aquesta manera la tinta penetra les cavitats del motiu gravat a la planxa, i s'elimina la tinta sobrant de la superfície amb l'àcid de l'aiguafort. A continuació, la tinta es transfereix al paper per adherència aplicant-hi certa pressió. Com més profunda sigui la cel·la o cavitat, més obscura serà la impressió, ja que contindrà més tinta.

S'anomena gravat en relleu perquè la imatge estampada queda lleugerament més enfonsada respecte a la resta de blancs.

En aquest procediment, després de haver estar tallats, els quadernets passen per la plegadora, i després per l’embotidora, on es superposen els plecs un a un pel llom, fins a formar el número total de planes, i es cusen entre per a unir-se amb la coberta.

L’embotit és un tipus de procediment que té lloc abans de procedir a l’enquadernació dels plecs d’una publicació. En aquest procediment, es distribueixen els diferents quadernets un a dins de l’altre començant pel primer, que queda a l’exterior, y l’última que quedarà al centre per al seu posterior cosit. Per aquests tipus de distribució es disposa de màquines que realitzen aquest procediment de forma suficientment ràpida, pera una producció lliure del augment de costos que acostumen a portar els procediments de post impressió.

Tècnica de distribució de plecs d’una publicació que consisteix en superposar aquests, prèviament plegats un a dins de l’altre, per a desprès procedir al seu cosit amb filferro.

Es un sistema de composición de tipos sueltos y móviles inventada por Tolbert Lanston. Consta de dos máquinas individuales, de un teclado, y de una fundidora. Al pulsar una tecla se agujerea el papel de una bobina codificando cada tipo tecleado. Cuando el texto ya está compuesto, el rollo de papel pasa directamente a la fundidora, donde descifra los códigos y funde cada uno de los caracteres. 

Es un método indirecto de grabado inventado por Jean Baptiste Le Prince, que consiste en colocar resina espolvoreándola sobre una plancha de cobre pulida. Después, el mordiente actuará sólo entre las partículas de resina, que dependiendo de la duración se obtendrán diferentes tonalidades. Cuando se entinte la placa y se imprima, aparecerán pequeños espacios en blanco en los que la tinta no ha penetrado.