Altres

Es una técnica indirecta que forma parte del grabado calcográfico. Consiste en la ejecución de una imagen sobre metal mediante el uso de ácidos. Primero se prepara la base metálica y se cubre con una base resistente al ácido. Después, se elimina puntualmente la base mediante una herramienta y se introduce la plancha en un ácido, durante un tiempo limitado. Una vez hecho esto, se limpia y se eliminan los restos con disolvente, para después entintarlo. Se elimina el exceso de tinta y se coloca el papel humedecido sobre la plancha para transferir la imagen entintada al papel. 

Es el proceso de ejecución de una imagen sobre metal mediante el uso de ácidos. Primero se prepara la base metálica y se cubre con una base resistente al ácido. Después se elimina puntualmente la base mediante una herramienta y se introduce la plancha en un ácido, durante un tiempo limitado. Una vez hecho esto, se limpia y se eliminan los restos con disolvente, para después entintarlo. Se elimina el exceso de tinta y se coloca el papel humedecido sobre la plancha para transferir la imagen entintada al papel.

Es una técnica que consiste en reproducir sobre un papel, un dibujo grabado sobre una placa metálica. El dibujo inicial y el posterior proceso de grabación debe hacerlos el propio artista, que debe considerarse pintor y aguafortista a la vez. Inicialmente se protege la plancha con una sustancia grasa o resinosa, sobre la que se ejercerá la acción de algún objeto puntiagudo que descubra el metal, sobre la que se verterá un ácido que corroa la superficie rascada. Los negros se consiguen sobre trazos raspados en el metal, y los blancos  sobre planos realzados.

"És un procés directe, com el tipogràfic i on s'empleen formes en relleu però, a diferència d'aquell, necessita tintes molt fluides, que el seu secat sigui a través de l'evaporació i en les que la funció de colorejar es du a terme mitjançant colorants solubles en lloc de pigments insolubles."

"Procés tipogràfic d'impressió, caracteritzat per l'ús exclusiu de clixés (cauxo o altra matèria plàstica) que permeten l´ús de tintes no grases i per tant, de secat ràpid.

"La flexografia és un sistema directe d'impressió rotativa en el que s'utilitzen planxes flexibles, en alt relleu, que transfereixen la imatge directament de la plancha a qualsevol tipus de substrat."

"Manera o forma peculiar d'expresar l'art, amb les característiques pròpies d'una època, d'un país [...]. Per referir-se als caràcters, l'estil romà [...] té quatre variants, segons Thibaudeau: antic, modern, egipci i pal sec; les varietats dins del mateix estil s'anomenen families i les variants dins de la mateixa familia s'anomenen sèries."

"L'estil d'una font és una característica que posseeix una font tipogràfica que la fa destacar d'alguna manera. També anomenats estils tipogràfics. [...] Els típics estils de font unsats són negreta, cursiva, negreta i cursiva i, finalment, regular o romana.

"Clasificant els tipos de lletra d'acord amb les similituds visuals s'obtenen grups més reduits, el que ajuda tant al reconeixement com a la selecció.

El 1922 es va publicar l'estàndard alemany, DIN 476. Per a aquesta norma, la proporció de 1: √2 es va mantenir amb una mida de full d'impressió bàsica d'un metre quadrat.