Altres

El gravat en relleu es considera un sistema d'impressió directe, ja que el cilindre gravat i entintat imprimeix directament sobre el paper mitjançant pressió. S'anomena gravat en relleu perquè la imatge estampada queda lleugerament més enfonsada respecte a la resta de blancs.

El gravat en relleu és un mètode d'impressió on la tinta emplena les cavitats gravades prèviament a la planxa de coure, i aquesta es transfereix al paper per adherència. Com més profunda sigui la cel·la o cavitat, més obscura serà la impressió ja que contindrà més tinta.

Procés d’impressió que consisteix en atacar amb aiguafort una planxa de coure amb el motiu a imprimir. Aquesta planxa s'entinta a la premsa i, mitjançant un cilindre amb una rasqueta flexible, s'elimina la tinta sobrant de la superfície. D'aquesta manera la tinta es queda a les petites depressions del motiu gravat i s'estampa al paper.

Ajust de l’espai entre les lletres per aconseguir millors resultats en llegibilitat

Un sistema d'impressió s'anomena digital quan la forma de la impressió s'emmagatzema en un fitxer informàtic. Existeixen diversos procediments d'impressió digital segons la maquinària, les tintes emprades, i el funcionament del sistema d'impressió. Algunes d'aquestes son: impressió Ink-Jet, impressió a raig de cera, impressió làser i impressió per transmissió tèrmica de cera.

Kerning, terme angles, la paraula 

Espai que s’afegeix entre diferents lletres per aconseguir diferents efectes visuals entorn a la llegibilitat del text.

La impressió digital fa servir un tòner o una barreja de tòners suspesos en un vehicle líquid, en lloc de tinta convencional. La imatge que imprimeix es genera de manera electroestàtica a un tambor en lloc de una planxa movible, i amb cada revolució del tambor, la imatge es torna a reproduir.

 És un procediment pel qual es reprodueix material digital sobre una superfície física sense la intervenció de planxes d’impressió. És un mètode molt més flexible que les tècniques tradicionals, com la litografia o la flexografia, ja que permet modificar el contingut de cada impressió, es gasta menys paper, i els temps de preparació son menors.

És una tècnica decorativa d'enquadernació, que consisteix a estampar en sec i amb calor, ferros de mà, rode o planxes gravades. L'origen històric del gofrat es situa en les primeres enquadernacions medievals amb pell, en les quals s'estampaven en sec i en fred peces metàl·liques gravades.