Altres

Justificació

La justificació d'un text es refereix a l'alineació dels dos marges laterals de manera que omplen el bloc de text horitzontalment.  És recomanable ajustar l'espaiat entre caràcters per a evitar espais massa amples.

Justificació

La Justificació és la posició de la tipografia dins un bloc de text, ja sigui en el pla vertical com en l'horitzontal.

Dins la justificació horitzontal trobem quatre maneres de justificar el text: a l'esquerra, a la dreta (també anomenades a bandera), centrat o justificat per ambdós costats.

Maquetació

La maquetació és el procediment que es duu a terme per a representar com serà cadascuna de les pàgines d'una publicació. Es tracta de petits esbossos que permeten tenir una visió global del contingut de les pàgines indicades amb títols generals.

Maquetació

La maquetació és un procediment que consisteix en organitzar tots els elements que componen l'interior d'una publicació. S'ha de combinar text, imatge, titulars i la resta d'elements compositius necessaris, de manera que formin una unitat i corresponguin al to i l'estètica de la publicació. Quan es duu a terme una maquetació és imprescindible conèixer, o definir, com seràn els elements que componguin cadascuna de les pàgines per a que funcionin com a conjunt. 

Maquetació

La maquetació és el procediment de produir una maqueta, normalment per a llibres o premsa, en el qual el maquetador és qui desenvolupa l'acció. Al disseny gràfic i les arts gràfiques, la maquetació s'entén com la generació d'un model que marca com serà el producte imprès. Així doncs, una maqueta ha de contenir tot allò que és necessari per al producte final. 

Maquetació

El terme maquetar es refereix a compondre, estructurar i ocupar un espai dins el paper per a que el dissenyador pugui col·locar-hi la informació que necessita comunicar. Es necessita una estructura de pàgina, o maqueta, per a organitzar quina informació anirà a cada pàgina. En aquesta estructura s'utilitzen caixes de text i/o imatges segons quin sigui el contingut. Per a poder crear una maqueta es necessita una retícula, la qual reparteix, de forma esquemàtica, els diversos elements.

Classificació de Thibaudeau

Francis Thibaudeau (1860, Cholet, Francia - 1925, París) fue un tipógrafo francés, creador del primer sistema de clasificación de tipos de letra: la clasificación de Thibaudeau. 

Entre 1920-1924 presenta la primera clasificación de los caracteres en dos obras: La Lettre d’imprimerie (1921) y Le Manuel français de typographie moderne (1924). En ellas establece cuatro estilos fundamentales basándose en las serifas:

 

Con serifa:

Classificació de Thibaudeau

El tipógrafo parisino Francis Thibaudeau (1860-1925), diseñó el primer sistema racional de clasificación de caracteres mediante el desarrollo de catálogos tipográficos para las fundiciones Renault y Marcou y Peignot et Cie. Presenta su clasificación en dos obras: La Lettre d’imprimerie (1921) y Le Manuel français de typographie moderne (1924). En los cuales basa la clasificación en la forma de las serifas:

 

Con serifa:

Impressió a sang

La impressió a sang és el procés en el qual les imatges s'imprimeixen de manera que sobresurten per fora el marge del paper. L'impressor haurà d'imprimir l'art final a una mida més gran que la del tall final per a poder incloure aquestes imatges. L'últim procediment consisteix en acabar tallant el paper a la mida corresponent i aconseguir que les imatges arribin a tocar el marge.

Classificació de Thibaudeau

Francis Thibaudeau (1860, Cholet, Francia - 1925, París) fue un tipógrafo francés, creador del primer sistema de clasificación de tipos de letra llamado clasificación de Thibaudeau. En él, las tipografías se clasificaban dependiendo de sus remates en tres grandes grupos: con serifa, sin serifa y casos a parte.
 
Con serifa:
- Romana antigua o ezelveriana. (Ejemplo: Garamond).
- Romana moderna o Didot. (Ejemplo: Bodoni).
- Egipcia. (Ejemplo: Rockwell).
 
Sin serifa:

Pages

Subscribe to RSS - Altres