Impressió

Rotativa

La màquina rotativa és una màquina d'impremta d'impressió circular, de gran velocitat i que treballa amb paper continu, que s'utilitza normalment per a diaris.

Aiguafort

Es una técnica indirecta que forma parte del grabado calcográfico. Para ello, se debe poner barniz encima de una plancha de metal, para posteriormente dibujar en ella. Después, se debe meter en un baño ácido, el cual desgastará las partes dibujadas del metal. Cuanto más tiempo esté inmerso, se deberá de aplicar más tinta, ya que las hendiduras terminarán siendo más profundas.

Rotativa

La màquina d'impressió tipogràfica rotativa és la qual tots els òrgans que hi intervenen són cilíndrics. Existeixen tres tipus de màquines d'impressió tipogràfica rotativa. La simple, que només té un sol element impressor.

Plòter

Dispositiu d'impressió dissenyat específicament per a impressions de gran format i precisió. Una impressió plòter es caracteritza per una qualitat fina i detallada de les imatges. Funciona mitjançant una ploma o llapis, que dibuixa les imatges servint-se de línies contínues en lloc de punts. Els plòters poden imprimir de forma monocroma i des de 4 fins a 12 tintes.

Són emprats a disseny, arquitectura i enginyeria, encara que el seu origen es troba a l'àmbit militar.

Impressió digital

És un procediment pel qual es reprodueix material digital emmagatzemat en un fitxer informàtic sobre una superfície, sense la intervenció de planxes d'impressió. En lloc d'una planxa movible, fa servir un tambor on es genera la imatge de forma electroestàtica. Aquest tambor reprodueix la imatge amb cada revolució.

Existeixen diferents procediments d'impressió segons la maquinària i el funcionament del sistema d'impressió. Alguns d'aquests són: impressió a raig de tinta o Ink-Jet, impressió a raig de cera, impressió làser i impressió per transmissió de cera.

Gravat en relleu

Procés d'impressió directe que consisteix a atacar amb aiguafort una planxa de coure, prèviament gravada i entintada. D'aquesta manera la tinta penetra les cavitats del motiu gravat a la planxa, i s'elimina la tinta sobrant de la superfície amb l'àcid de l'aiguafort. A continuació, la tinta es transfereix al paper per adherència aplicant-hi certa pressió. Com més profunda sigui la cel·la o cavitat, més obscura serà la impressió, ja que contindrà més tinta.

S'anomena gravat en relleu perquè la imatge estampada queda lleugerament més enfonsada respecte a la resta de blancs.

Paper estucat

Paper d'impremta de superfície brillant i llisa, a causa de l'aplicació de compostos inorgànics que li confereixen aquest acabat. Amb aquests tractaments s'afavoreixen les propietats òptiques del paper, així com la seva imprimibilitat, obtenint d'aquesta manera una ràpida i homogènia absorció de la tinta. Aquest paper permet una millor definició dels detalls i un ampli rang cromàtic. És indicat per a treballs d'impressió amb trama fina.

Paper estucat

El paper estucat presenta una superfície d’acabat brillant i llis degut a l’aplicació d’una sèrie d’additius, que confereixen al paper les propietats desitjades. Aquests tractaments afavoreixen tant les propietats òptiques del paper com la seva imprimibilitat, obtenint així una ràpida i homogènia absorció de la tinta.

Paper estucat

Paper d’impressió que ha rebut una capa d’un compost inorgànic per a conferir-li un acabat llis i brillant, que permet una millor definició dels detalls de la impressió i un rang cromàtic més ampli.

Paper estucat

També conegut com a paper couché.

Pages

Subscribe to RSS - Impressió