Impressió

Un Plòter és un tipus de maquinaria que permet imprimir diagrames i gràfics amb un alt grau de qualitat.

Els orígens de l’ús d’aquestes impressores es situen als anys 60, on s’empraven per a registrar variables mèdiques i militars. Funcionaven mitjançant l’ús de coordenades cartesianes.

Una impressió plòter es caracteritza per a qualitat fina i detallada de les imatges. Aquestes impressores funcionen en base a una ploma o llapis que dibuixa les imatges. Això es deu a les línies continues que fa servir per a crear imatges, en comptes d’un conjunt de punts. 

Dispositiu d’impressió dissenyat específicament per a impressions de gran precisió. Poden imprimir des de plànols fins a teles de forma monocroma o fins a 12 colors. Els plòters s’empren en àmbits científics, d’enginyeria, disseny, arquitectura, etc. Hi ha dos tipus de plòters, els de tall, que disposen d’una fulla per a seccionar, i els d’impressió, que només imprimeixen.

Es un sistema de composición de tipos sueltos y móviles inventada por Tolbert Lanston. Consta de dos máquinas individuales, de un teclado, y de una fundidora. Al pulsar una tecla se agujerea el papel de una bobina codificando cada tipo tecleado. Cuando el texto ya está compuesto, el rollo de papel pasa directamente a la fundidora, donde descifra los códigos y funde cada uno de los caracteres. 

Es un método indirecto de grabado inventado por Jean Baptiste Le Prince, que consiste en colocar resina espolvoreándola sobre una plancha de cobre pulida. Después, el mordiente actuará sólo entre las partículas de resina, que dependiendo de la duración se obtendrán diferentes tonalidades. Cuando se entinte la placa y se imprima, aparecerán pequeños espacios en blanco en los que la tinta no ha penetrado.

Es una técnica inventada por Jean Baptiste Le Prince en 1760, en la cual se obtienen efectos pictóricos y espacios de mancha. Para ello, se espolvorea y se funde la resina encima de la plancha. Después, se utiliza el mordiente, que dependiendo de la duración se obtendrán tonos más oscuros o más claros.

Es un método de grabado que consiste en colocar resina o azúcar sobre una placa de cobre pulida. El ácido muerde la plancha sólo en los espacios entre las partículas de resina. Cuando se entinte la placa y se imprima, aparecerán pequeños espacios en blanco en los que la tinta no ha penetrado. Cuenta también con la posibilidad de añadir más tintes a mano, consiguiendo así un efecto natural de grabado.

Paper sensible a la llum que s'utilitza per a imprimir-hi imatges. La sensibilitat no és una característica variable d'aquest paper, el que varia és el temps d'exposició de la llum que s'hi aplica. 

Entre d'altres variants i podem trobar: gruix, mida, contrast...

Paper sensible a la llum d'impressió que s'utilitza com a suport per a la impressió d'imatges.

Paper sensible a la llum. La sensibilitat no és una característica variable d'aquest paper, però es pot modificar a través del temps d'exposició. 

Les característiques que sí que poden canviar en aquest tipus de paper són: la mida, el gruix, la textura, els tints, els tons, el tipus d'estucat i el contrast.