Impressió

Paper recobert amb una emulsió fotosensible. S'utilitza en el procés de revelat per a traspassar-hi les imatges. N'hi ha de tres tipus: en blanc i negre, en color per a negatius i en color per a diapositives.

Fue uno de los métodos contemporáneos utilizados para producir impresiones en color. Con esta técnica se pudo lograr gradaciones de tonos mediante la creación de diferentes profundidades grabadas con ácido. La aguatinta puede imprimirse en uno o más colores y luego teñirse manualmente. Fue un proceso laborioso y costoso.

Màquina amb la comesa principal de plegar el paper i agilitzar-ne el procés.

Màquina encarregada de l'operació del plegat que és el procés pel qual es plega seqüencialment un plec utilitzant medis mecànics fins a l'obtenció del format adequat per l'acabat sol·licitat. Abans d’escollir un sistema de plegat, s’ha de seleccionar correctament el paper i conèixer les característiques tècniques, ja que en alguns casos com en els papers d’alt gramatge es realitza una fenedura abans del plegat per tal d’evitar irregularitats. També s’ha de tenir en compte la quantitat de plecs -plegat simple o múltiple- i la seva forma seqüencial -en paral·lel, en creu o combinat-.

Màquina que s'encarrega del plegat, és a dir, del procés d'acabat en el qual es pleguen els fulls d'un imprès de manera seqüencial. Se'n diferencien dues màquines segons el seu sistema de plegat: plegat de bossa i plegat de fulles. El primer sistema el formen tres corrons anomenats plegadors que arrosseguen el plec fins a introduir-lo a la bossa plegadora. És el sistema més recomanat per la rapidesa i varietat de plegats que ofereix. El segon sistema el conforma una fulla que pressiona el plec de manera perpendicular al pla del paper contra els dos corrons plegadors en rotació.

Mètode tricromàtic d’impressió desenvolupat a partir de la litografia, reconegudament inventat i patentat per Godefroy Engelmann el 1839 a Estrasburg per guanyar el concurs anunciat per The Société d'encouragement pour l'Industrie national de litografia en color el 1828.

Procediment litogràfic que consisteix en l’ús d’una pedra per cadascuna de les tintes que volem utilitzar en la reproducció d’una imatge. Prèviament, s’ha de descomposar la imatge -calcant els contorns del dibuix a les pedres o mitjançant un sistema de registre pels gravats- i escollir-ne el número de matrius que es necessiten. Cada part descomposada -en cada pedra- s’entintarà amb el color escollit i, per tant, el paper passarà per la premsa tants cops com tintes s’utilitzin.

Reproducció litogràfica en color mitjançant l'ús de quatre pedres, una per cada color: vermell, blau, groc i negre. Procediment que a finals del segle XIX a Catalunya, en un entorn de sistema de producció semi industrial, es normalitzàper la seva economia i rapidesa, encara que després fou substituïda pel fotogravat que permetia una millor qualitat.Però, la cromolitografia es mantingué pels impresos comercials, com per exemple, els cromos dels paquets de tabac.

Els gravats en baixrelleu  (intaglio) són un seguit de processos de gravat que comsisteixen en fer buits en una planxa amb qualsevol eina tallant (engraving) o àcid (etching). Tot seguit, s’ha d’omplir aquests buits amb tinta i sobreposar la planxa a un paper. La tinta dels buits passa al paper i així es reprodueix la imatge en el paper. 

Tècnica d’impressió indirecta que es basa en traspassar la tinta d’una planxa entintada en petits forats (baix-relleu) a un segell de goma (silicona o cauxú). D’aquí es fa passar per pressió directa al material sobre el que vol imprimir.