Les claus que s'adapten als matrassos de Schlenk poden ser claus de pas de vidre o tefló i claus de punta de tefló. Les claus de pas de tefló presenten el problema que com el tefló té un coeficient de dilatació considerable, a alta temperatura es traven (aprox 100 ºC) i a baixa temperatura es contrauen i no tanquen bé, pel que en baixar la pressió dins el matràs per refredament, per exemple dins el frigorífic, entra l'aire. A més, el mascle de tefló es ratlla amb qualsevol sòlid que quedi entre ell i la paret interna de la clau, amb la pèrdua d'estanqueïtat corresponent. (Fig 5.21a).

Fig 5.21a Clau de pas de tefló                                                            Fig 5.21b Clau de punta de tefló

L'interès de les claus de punta rau en l'avantatge de no utilitzar greix. Hi han diferents dissenys però tots ells es basen en un èmbol de tefló que va roscat a la part externa de la clau i el tancament es realitza per la part frontal de l'èmbol (Fig 5.21b).  A diferència de les claus de metall, que per tancar-les les girem fins a trobar un topall i després afegim un petit gir final forçat, amb les claus de punta de tefló en cap cas s'ha d'aplicar aquest últim gir forçat degut a que es pot trencar el vidre exterior. Per contra, si mirem la punta de tefló, en el moment que es forma un cercle blanc al seu voltant ens indicarà que hi ha un bon tancament.