Per treballar amb atmosfera inerta s'utilitzen matrassos tipus Schlenk.
Wilhelm Schlenk va dissenyar aquests matrassos el 1913 i actualment presenten una gran varietat de formes. Bàsicament es tracta d'un recipient rodó o cilíndric amb la base rodona, que presenta una boca principal i una clau lateral per poder connectar-lo a la rampa de buit. La clau, que pot ser de punta o de vidre, ha d'estar propera a la boca (mínim 40 mm) per tal de que es pugui omplir el recipient. (Fig 5.11a - Fig 5.11b).
Fig 5.11a Tubs de Schlenk Fig 5.11b Matrassos de Schlenk
La boca ha de ser prou ampla per poder introduir el material de reacció, i ha de permetre connectar altres estris, la qual cosa fa que es puguin dissenyar amb diversos tipus de boca com esmerilades, telescòpiques o de junta plana. El volum pot ser molt variable, encara que si és gran (> 500 cm3) el disseny haurà de ser esfèric per suportar el buit i la pressió amb seguretat.
En cas de treballar amb productes extremadament sensibles a la humitat, els flascons es poden escalfar al buit amb una flama d'un bec bunsen o amb una pistola d'aire calent abans de fer-los servir.
Les cànules són tubs d'acer inoxidable o de tefló acabats en punxa d'agulla pels dos costats i que es fan servir per transvasar líquids entre recipients que estan en atmosfera inerta. La llargada i el diàmetre de la cànula dependrà del volum del líquid a transferir. (Fig 5.12).
Fig 5.12 Cànula i septums
