Juntes

Les juntes de les diferents parts del sistema poden ser esmerilades (necessiten greix) o no esmerilades (sense greix). Les juntes esmerilades presenten mesures estàndard que s'indiquen per dos nombres (ex: 29/32 ). Aquests nombres indiquen, en mm, el diàmetre de la part més ampla i la llargada de la junta respectivament. (Fig 5.16a).

Fig 5.16a Junta esmerilada                    Fig 5.16b Tap o junta SAV®

La disminució del gruix sempre és estàndard (10%). Les dues parts de la junta s'anomenen mascle i femella i cal posar greix per evitar que quedin travades. Hi han moltes classes de greix al mercat i cal utilitzar l'adequat per a cada tasca. Poseu-hi una mica i gireu el sistema varies vegades en sentits oposats fins que quedi una pel·lícula uniforme. La junta es fixa amb clips, molles o rosques (Juntes SAV®, Fig 5.16b) en funció del seu disseny extern. Aquest tipus de junta presenta el problema que el greix pot impurificar la mostra fàcilment i és difícil de separar. També existeixen juntes esfèriques que permeten adoptar un angle en qualsevol direcció (Fig 5.17). En aquest cas, els dos tubs es fixen amb una pinça especial.

Fig 5.17a Junta esfèrica

Les juntes sense greix necessiten sempre una peça que faci de junta entre els dos vidres a unir. Aquesta peça pot ser en forma d'anella de goma especial (VITON®) o de tefló.
El sistema SVL® presenta tubs de vidre roscat i connectors de plàstic juntament amb anelles d’elastòmers recobertes amb tefló. Els tubs del mateix diàmetre es connecten en sèrie amb unes peces que presenten dues rosques unides que poden voltar independentment mentre que els de diferent diàmetre es connecten amb juntes telescòpiques. Un sistema semblant és el que presenten les juntes telescòpiques Quickfit® (Fig 5.18a-b).

Fig 5.18a Junta telescòpica Quickfit^®

Fig 5.18b Sistema SVL^®

Taps i septums

Els taps presenten les mateixes característiques que les juntes. Poden ser esmerilats o de rosca. En aquest últim cas el tancament es realitza mitjançant una peça de tefló que està inserida dins la carcassa del tap (Fig 5.19).

Fig 5.19 Taps amb sistema SVL^®

Si es treballa amb cànula i/o xeringues, normalment s'utilitzaran septums com a taps. Aquests són taps fabricats amb un elastòmer que presenten una part sobrant que una vegada introduït en la boca del schlenk permet ajustar-lo per tal de resistir sobrepressions. Una vegada ajustat, es pot punxar en l'espai marcat en el tap per tal d'introduir una cànula o una xeringa.(Fig 5.20a-b).

Fig 5.20a Septums                                                           Fig 5.20b Septum muntat