Salut Pública i Epidemiologia Nutricional és una assignatura del quart curs del grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments que s’estructura en dos blocs: Salut Pública i Epidemiologia Nutricional. En aquest segon bloc, un dels objectius és que els estudiants assoleixin competències que els capacitin per dur a terme anàlisis estadístiques amb dades epidemiològiques reals. Per això és de vital importància posar a l’abast dels alumnes eines pràctiques que els capacitin per dur a terme una sèrie d’anàlisis i tècniques estadístiques amb dades del món real. En aquest sentit, les pràctiques d’ordinador són un apartat molt rellevant d’aquesta part de l’assignatura, ja que és on els estudiants aprenen a aplicar els coneixements teòrics adquirits prèviament. Aquestes pràctiques d’ordinador s’estructuren en dues parts: una primera part dirigida, on el professor resol un exercici d’anàlisi de dades a l’aula mitjançant un software estadístic; i una segona part auto-avaluativa, en què els estudiants resolen un exercici diferent però de característiques similars. En aquesta segona part, els alumnes disposen del suport del professor. En aquest projecte el nostre objectiu és implementar una sèrie d’exercicis individualitzats en forma de qüestionari com a eina per a optimitzar l’aprenentatge de la part pràctica de l’assignatura. Aquests qüestionaris, que s’implantaran al campus virtual, consistiran en problemes similars als que s’hauran resolt de forma dirigida pel professor durant la primera part de la classe de pràctiques. L’estructura de cada exercici a resoldre serà comú per a tots els alumnes, però seran individualitzats en el sentit que cada alumne disposarà d’unes dades diferents a analitzar i se li plantejaran preguntes lleugerament diferents, de manera que les respostes correctes seran també diferents per a cada estudiant. Un avantatge d’aquest tipus d’exercicis és que es poden programar perquè es corregeixin automàticament en posar-los al campus virtual, de manera que l’estudiant pot obtenir un feedback immediat. Els objectius principals d’aquesta metodologia són: 1) aconseguir que cada estudiant s’enfronti a un problema únic i individualitzat, fent que cadascun d’ells hagi d’executar de forma individual les comandes necessàries per resoldre les preguntes plantejades, i impedint que els alumnes es limitin a compartir les respostes amb altres companys per resoldre l’exercici; 2) permetre que un mateix estudiant pugui executar diverses vegades el mateix problema amb algunes variacions, ajudant-lo a agafar experiència i permetent-li aprendre dels errors comesos en execucions prèvies de l’exercici; i 3) a més, com que es tracta d’una assignatura amb un temari jeràrquic, de forma que el fet de no assimilar els primers temes impedeix la comprensió dels temes posteriors, amb aquesta estratègia d’aprenentatge dinàmic esperem aconseguir que el seguiment de l’assignatura per part dels estudiants es mantingui al llarg del curs, encoratjant-los a no abandonar l’assignatura.