Millora de la capacitat comunicativa dels estudiants del Màster de Seguretat Alimentària mitjançant el procés d’organització d’un congrés científic en el marc de l’assignatura del TFM
El Màster de Seguretat Alimentària (MSA) pretén donar resposta a una demanda creixent de titulats especialitzats en seguretat alimentària en els àmbits de l’empresa, l’administració i la recerca. Es tracta d’un màster interuniversitari, coordinat per la UB, que compta amb la participació de la UAB i la UPF. En el desenvolupament del màster hi col·laboren també l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (Generalitat de Catalunya). Cal destacar la implicació d’aquestes entitats, no només en el disseny dels programes docents i la seva impartició, sinó també en l’acollida d’alumnes per fer el TFM.
El màster ofereix un total de 6 assignatures obligatòries i 14 assignatures optatives, distribuïdes en 3 mòduls clarament diferenciats. El pla d’estudis es completa amb el TFM, una assignatura obligatòria que té com a objectiu integrar i aplicar les competències adquirides al llarg del màster. El TFM contempla tres modalitats diferents: de revisió, de recerca o pràcticum (en una empresa/industria agroalimentària o administració pública).
Atès el seu caràcter integrador, el TFM planteja incidir en el 71% de les competències del MSA, fonamentalment aquelles de tipus genèric o tranversal. De fet, el TFM considera quatre de les competències específiques del MSA, focalitzades principalment a posar en valor la importància del procés d’anàlisi del risc en l’àmbit de la seguretat alimentària i a saber utilitzar i integrar els tres components d’aquest anàlisi (avaluació, gestió i comunicació del risc). Per altra banda, el TFM contempla el 100% de les competències bàsiques, generals i/o transversals que planteja el màster, que de forma sintètica poden englobar-se en tres de les competències transversals comunes de la UB (compromís ètic, capacitat d’aprenentatge i responsabilitat i capacitat comunicativa).
Concretament, el TFM pretén assolir dues competències vinculades amb la capacitat comunicativa, que s’engloben en la voluntat que els estudiants siguin capaços de comunicar el coneixement acadèmic i professional, tant a públics especialitzat com no especialitzat, a través d’una comunicació oral i/o escrita clara i eficaç. Aquesta habilitat resulta fonamental per als professionals de la seguretat i la qualitat alimentàries, ja que gran part de la seva tasca rau en el fet de comunicar informació, mantenir relacions positives, comunicar riscos i resoldre problemes de forma efectiva per poder garantir un alt nivell de seguretat i qualitat en tots els aspectes de la producció d'aliments. En aquest context, tenint en compte la importància d’aquesta competència en la formació global dels estudiants del màster i per la seva ponderació en la qualificació del TFM (70% de la qualificació corresponent a l’exposició del TFM), el present projecte d’innovació docent té com a objectiu identificar, dissenyar i implementar estratègies, sobretot formatives però també avaluatives, que permetin als estudiants adquirir el grau de competència adient en l’àmbit de la capacitat comunicativa i poder regular el seu grau d’aprenentatge al llarg del curs.
Objectius:
L’objectiu general d’aquest projecte d’innovació docent és millorar les habilitats de comunicació oral i escrita dels estudiants del màster de seguretat alimentària. A través de la implementació d'estratègies innovadores d'ensenyament i aprenentatge, es busca fomentar la capacitat dels estudiants per expressar-se amb claredat i eficàcia en contextos orals i escrits, amb l'objectiu de millorar la seva eficàcia com a professionals en el camp de la seguretat i qualitat alimentàries.
Es plantegen els següents objectius específics:
Objectiu específic 1: Identificar les necessitats específiques dels estudiants en relació amb les particularitats de la comunicació escrita i oral en els seu futur camp professional.
Objectiu específic 2: Desenvolupar un programa gradual de formació que busqui millorar les habilitats dels estudiants en la redacció de textos de caràcter científic, en la preparació i realització de presentacions orals, així com en la creació de recursos visuals clars i atractius que recolzin i potenciïn el seu discurs.
Objectiu específic 3: Convertir els registres d’avaluació dels tutors i de la comissió avaluadora dels treballs i de les exposicions en rúbriques. Dissenyar una rúbrica amb una clara graduació dels diferents nivells d’assoliment per a cada descriptor vinculat a la capacitat comunicativa facilitarà el consens de criteris entre els membres de les diferents comissions avaluadores i promourà l’autoavaluació i la regulació del procés d’aprenentatge per part dels mateixos estudiants.
Així mateix, i d’acord amb les bases de la convocatòria de projectes d'innovació docent de la Universitat de Barcelona, es proposa monitoritzar la competència transversal de capacitat d'aprenentatge i responsabilitat de l'estudiant envers el seu propi procés d'aprenentatge. L’avaluació del grau de consecució d’aquesta competència es realitzarà mitjançant el nivell de compliment de les diferents activitats d’entrega intermèdia (activitats avaluatives de seguiment) que s’incorporaran en el marc d’aquest projecte, així com a través de la comparació del nivell auto-percebut pels propis estudiants del seu nivell de desenvolupament de la capacitat comunicació abans i després de cursar l’assignatura (enquesta diagnòstica a inici i a final de curs), fet que els ajudarà a prendre consciència del procés d’aprenentatge realitzat. A més, es farà ús d’una rúbrica que es compartirà amb els estudiants a principis de curs per facilitar la transparència dels paràmetres d’avaluació, la comprensió dels objectius i l'autoregulació de l’esforç i del procés d’aprenentatge. Les activitats avaluatives de seguiment proposades en el projecte actual contemplen també processos de retroacció, tant per part del professorat com entre iguals, per tal que els estudiants prenguin consciència dels seus errors o carències i puguin identificar i posar en pràctica millores al llarg del procés d’aprenentatge.
Argumentar l’adequació dels objectius a la finalitat del projecte:
El TFM és una assignatura que es caracteritza per un marcat caràcter integrador, on es busca incidir en part de les competències específiques de l’ensenyament, sovint aquelles de major pes o impacte en la futura activitat professional, i també en totes o gran part de les competències transversals. De fet, el TFM del MSA contempla el 100% de les competències bàsiques, generals i/o transversals que planteja el màster, que de forma sintètica poden englobar-se en tres de les competències transversals comunes de la UB. Aquesta proposta de projecte d’innovació docent pretén incidir directament en la millora de l’assoliment de la capacitat comunicativa dels estudiants del màster, proporcionant-los les eines necessàries perquè desenvolupin les seves habilitats comunicatives, així com recursos perquè de forma autònoma puguin regular el seu procés d’assoliment d’aquesta competència. En definitiva, la consecució dels objectius d’aquest projecte d’innovació docent permetrà que els estudiants sàpiguen comunicar coneixements i raons últimes que els sustenten a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i eficaç.
