El projecte és una continuació del 2021PID-UB/001. Si en aquella ocasió es va dissenyar i dur a terme un protocol de lectura i interpretació de fenòmens artístics a partir de les necessitats detectades pel professorat implicat, en aquesta ocasió es pretén revisar l’aplicació d’aquest protocol i dotar-lo de sentit a través de la seva orientació vers la inserció professional de l’estudiant. Aquesta revisió sorgeix de la posada en marxa del protocol de lectura i interpretació de fenòmens artístics, en la mesura que els resultats del projecte anterior han posat de manifest fins a quin punt l’alfabetització en general i la visual en particular són una forma d’aconseguir que la persona participi en les activitats que el seu entorn considera importants. En termes més concrets, això significa generar un entorn didàctic real en el qual els comentaris elaborats per l’estudiant no es quedin a l’interior de l’aula. Ben al contrari, es tracta que la feina feta surti a la societat i li presti el servei transformador que correspon a una visió de la Història de l’Art allunyada de narracions cronològiques d’objectes i formes, de descripcions sentimentals d’allò experimentat davant d’un fenomen artístic i d’identificacions més o menys detallades de trets estilístics associats a un període històric.

Aquesta nova consideració de l’alfabetització visual i de la pròpia disciplina de la Història de l’Art sintonitza amb la idea d’emprenedoria que recull la pàgina web d’Start-UB. La UB defineix l’emprenedoria com la capacitat de crear valor cultural, social o econòmic a partir d’una idea per tal de millorar la qualitat de vida de la comunitat i generar un impacte positiu en l’entorn immediat. La proposta que ara es presenta pretén reformular el model didàctic impulsat en l’anterior projecte RIMDA fent que els grups d’estudiants treballin una única obra durant tot el semestre i divideixin aquest treball en dues etapes. La primera d’anàlisi i aplicació del model de lectura ja dissenyat i la segona de transformació d’aquesta lectura en un guió de documental que difongui l’obra seleccionada a públics de perfils diversos. D’aquesta manera, hom intenta afegir a la creació de valor cultural, que ja apareixia en l’anterior model de lectura i interpretació de fenòmens artístics, l’impacte concret de l’alfabetització visual en la millora de la vida comunitària mitjançant la generació d’un producte justament de naturalesa visual. La proposta sintonitza amb la meta 4.4. (Augment de les competències per accedir a l’ocupació) de l’ODS 4 (Educació de qualitat) i la meta 11.4 (Protecció del patrimoni cultural i natural) de l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles. Pretén definir nous objectius d’aprenentatge de caire professionalitzador que tenen una relació directa amb dues competències transversals de la UB que estan infrarepresentades en les titulacions d’Història de l’Art: Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes (de factura professional) i Capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals. Això suposaria el primer pas per la definició de noves competències a incloure en les memòries de les titulacions de grau i màster que seran avaluades per l’AQU.