Per què (sempre escrit en dos mots) és la preposició per més el pronom interrogatiu què o bé més el pronom relatiu què.
- Quan per què és la preposició per més el pronom interrogatiu què, generalment es fa servir en les oracions interrogatives, i equival a per quina raó:
Per què sempre arribes tard? Per quina raó sempre arribes tard?
Cal anar en compte amb les oracions interrogatives indirectes, en què es planteja una pregunta indirectament, en forma de dubte, de desig o afirmant que algú es pregunta alguna cosa. Aquest tipus de frases expressen també un sentit d’interrogació tot i ser afirmatives, i el per què no s’ha de confondre amb la conjunció perquè amb valor causal o final.No entenc per què sempre arribes tard. No entenc per quina raó sempre arribes tard. 
No entenc perquè sempre arribes tard. No vull quedar amb tu perquè sempre arribes tard. - Quan per què és la preposició per més el pronom relatiu què, l’estructura que en resulta pot equivaler a pel qual, per la qual, pels quals, per les quals o per on. És un ús poc corrent d’aquest per què.
Avui sabrem el motiu per què va presentar la dimissió. Avui sabrem el motiu pel qual va presentar la dimissió. No recordaven la causa per què no es va editar el llibre. No recordaven la causa per la qual no es va editar el llibre. Els motius per què van discutir no han transcendit. Els motius pels quals van discutir no han transcendit. Les raons per què no vol presentar-se a la plaça, no les sap ningú. Les raons per les quals no vol presentar-se a la plaça, no les sap ningú. El passadís per què hem passat aquest matí és el més estret de la facultat. El passadís per on hem passat aquest matí és el més estret de la facultat. - En el cas de la construcció no tenir per què seguida d’infinitiu, és millor cercar altres solucions, atès que sempre és una oració de relatiu sense antecedent i, per tant, no es pot substituir amb cap altre pronom.
No teniu per què respondre. No heu de respondre pas. No tenia per què incloure aquella referència. No havia d’incloure per res aquella referència. No tens per què fer-ho. No et sentis obligat a fer-ho.
Més informació
Abril, J. Diccionari pràctic de qüestions gramaticals. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 152.
Jané, A. «L’antecedent callat, I». A: Avui, 9-1-85.
——. «L’antecedent callat, II». A: Avui, 10-1-85.
Ruaix, J. Diccionari auxiliar{|https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991011489359706708. Moià: Josep Ruaix editor, 1996, pàg. 409.
Jané, A. «L’antecedent callat, I». A: Avui, 9-1-85.
——. «L’antecedent callat, II». A: Avui, 10-1-85.
Ruaix, J. Diccionari auxiliar{|https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991011489359706708. Moià: Josep Ruaix editor, 1996, pàg. 409.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 16-10-2023
Citació recomanada:
«Usos de per què» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=623> [consulta: 28 novembre 2024].
