Una sigla és un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’usen com a forma abreujada d’un conjunt de mots per no haver de desenvolupar el nom sencer cada cop que s’esmenta.

• El principi general és que les sigles s’indiquen entre parèntesis el primer cop que apareix el nom a què fan referència. D’aquesta manera, la vegada següent que aparegui el nom en qüestió (el nom d’una institució, d’un terme especialitzat, etc.) ja se’n pot indicar solament la sigla.
  
  

  Organització de les Nacions Unides (ONU)	ONU (Organització de les Nacions Unides)
  trastorns de comportament alimentari (TCA)	TCA (trastorns de comportament alimentari)

  
  
  
• En els titulars, per motius d’espai, es pot indicar directament la sigla, per bé que a l’interior de la notícia cal escriure el nom desenvolupat primer, acompanyat de la sigla entre parèntesis.
  
  

  La UB acull l’exposició «Planeta dona», organitzada per la UIMP L’Edifici Històric obre les portes a l’exposició de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) sobre «Planeta dona. Els objectius de desenvolupament del mil·lenni des de la perspectiva de gènere» […].

  
  
  
• Quan es presenten els investigadors d’un projecte, o els autors d’un article, passa sovint que aquestes persones estan adscrites a diversos centres, i esmentar-los tots pot fer el text molt feixuc. Esmentar els centres per les seves sigles, en comptes de desenvolupar els noms sencers, i posar enllaços cap als webs d’aquests centres, pot resoldre aquest problema.
  
  

  El treball està liderat pels investigadors Oriol Falgueras, professor del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l’IDIBAPS; Montserrat Carbó, professora del Departament de Ciències Clíniques i membre de l’IR3C, i Guillem Puigdomènech, membre de l’IDIBELL.

  
  

  El treball està liderat pels investigadors Oriol Falgueras, professor del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS); Montserrat Carbó, professora del Departament de Ciències Clíniques i membre de l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), i Guillem Puigdomènech, membre de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).