Les citacions textuals, ja siguin enmig de text o en paràgraf a part, són sempre literals. Els únics canvis permesos en fer les citacions són passar la lletra inicial a majúscula o minúscula i adaptar la puntuació final, segons convingui.

Si convé suprimir algun paràgraf del text original de la citació per raons d’espai o contingut, cal tenir en compte les consideracions següents:

• Una supressió interna en una citació s’indica amb tres punts entre claudàtors: […].
  
  

  «Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965).

  
  
  Convé tenir en compte que la supressió pot obligar a canviar la majúscula o minúscula inicial i la puntuació del fragment citat.
  
  
• No cal indicar sistemàticament amb […] una supressió al començament o al final de la citació (per exemple, quan el fragment citat no comença ni acaba la frase).
  
  

  Text original: «Els fets que semblen robar-li sentit a la vida inclouen tant el patiment i l’angoixa com la mort. Mai no em cansaré de repetir que l’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979). Fragment citat: «L’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).

  
  
  
• En les citacions de poesia, només és imprescindible indicar amb […] la supressió parcial d’un vers.
  
  

  Versos sencers: «Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909). Versos incomplets: «[...] com fumerol de festa; al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

  
  
  En canvi, la supressió d’un vers sencer o més s’indica amb una línia de punts espaiats.
  
  

  El sonet lxvi de Shakespeare, en traducció de Magí Morera i Galícia: La pau demano de la mort, cansat de veure el mèrit néixer nu al carrer i el pobre vergonyant embufonat i feta burla en la més pura fe. .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . Oh sí, ja en fora mort sinó que em dol de morir-me deixant mon amor sol.